Resultats de la cerca

Fill d’immigrants alemanys, després de cursar estudis militars a Asunción, ingressà a l’exèrcit el 1932 i ascendí l’escalafó fins que el 1951 fou nomenat comandat en cap de les forces armades El 1954 protagonitzà un cop d’estat que enderrocà el govern civil de Federico Chávez El mateix any organitzà unes eleccions a la presidència en les quals concorregué com a candidat únic Fou reelegit vuit vegades en eleccions igualment fraudulentes i creà el partit oficialista Asociación Nacional Republicana dit posteriorment Partido Colorado que controlà el govern i la vida política del país…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, començà la seva activitat política al partit nacionalista Unitat del Poble Valencià UPV, i esdevingué secretari general de les joventuts d’aquesta formació El 1989 entrà a treballar a la comissió jurídica del Parlament Europeu , com a agent temporal, càrrec que abandonà el 1994 Coordinador de diverses campanyes municipals i autonòmiques de la UPV i posteriorment del Bloc Nacionalista Valencià BNV, esdevingué secretari d’organització d’aquesta formació nacionalista Fou candidat a les eleccions europees del 1999 en coalició amb CiU , i…

Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari del club amb…

Llicenciat en ciències econòmiques i funcionari del cos superior d’investigació de finances de l’estat, en 1985-91 fou assessor de relacions econòmiques internacionals del gabinet de la presidència del govern espanyol, presidit aleshores per Felipe González Posteriorment fou cap del gabinet del ministeri d’agricultura 1991-1993, director del gabinet del ministeri d’economia i hisenda 1993-2000 i assessor del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats 1998-2000 Situat en l’ala més liberal del PSOE, després de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general 1999, fou un dels…

Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel poder dels…

El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i Gilchrist…

El president, Jakaya Kilwete, candidat de Chama Cha Mapinduzi CCM, va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 61% dels vots en les eleccions celebrades el 31 d’octubre, derrotant l’aspirant de Chadema, Wilbrod Slaa, que va aconseguir el 26% En tercer lloc va quedar Ibrahim Haruna Lipumba, del Front Cívic Unit FCU, amb el 8% dels vots En les legislatives, Chama Cha Mapinduzi va renovar la seva majoria, però va obtenir pitjors resultats que cinc anys abans Per l’oposició va entrar al Parlament Salum Khaltani Barwani, un albí elegit per la circumscripció de…

Els acords als quals van arribar el 2009 Armènia i Turquia, per tal de reobrir les fronteres i normalitzar les relacions, no van agradar gens a Bakú, que va veure amb preocupació com el seu principal aliat es reconciliava amb el seu enemic L'Azerbaidjan veu perillar la recuperació de Nagorno-Karabakh i les zones veïnes, ocupades per Armènia des de fa gairebé dues dècades Com a conseqüència, l'Azerbaidjan va amenaçar de revisar els preus que Turquia ha de pagar pel gas que hi arriba des de la mar Càspia Entretant, la crisi econòmica es va fer sentir a l'Azerbaidjan, però no excessivament Les…

Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també professor de…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…