Resultats de la cerca
Es mostren 876 resultats
S
Filosofia
Figura lul·liana circular que es refereix a l’ànima, una de les cinc principals emprades per Ramon Llull en la seva Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272.
La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global…
equilibri econòmic
Economia
Situació d’un sistema econòmic en què les variables rellevants es mantenen constants i no hi ha tendències que forcin un canvi.
Quan l’àmbit a què és aplicat aquest concepte és el sistema en conjunt, hom parla d' equilibri general , i d' equilibri parcial quan hom es refereix a l’equilibri del mercat d’un bé específic En ambdós casos, la seva significació serà distinta a curt i a llarg termini Si hom considera l’existència de variables-flux i de variables-estoc, l’equilibri general a llarg termini correspon a una situació en què els increments de les variables-flux es compensen exactament amb les disminucions de les variables-estoc el flux de béns de capital és igual a la depreciació de l’equip productiu existent…
circuit
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.
Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé que moltes…
memòria testamentària
Dret català
En el dret successori català, instrucció escrita que el testador dóna als hereus o els marmessors fora del testament i que es refereix a certes disposicions d’un caràcter particular.
Segons l’actual compilació del dret civil català, per a la seva validesa s’exigeix que cada full aparegui signat pel testador i, quant al contingut, que es limiti a disposicions referents a diner que no excedeixi de la vintena part del cabal relicte, a joies, robes i parament de casa
topografia
topografia Mapa topogràfic de Catalunya del 1982
© Fototeca.cat
Geografia
Tècnica que té per objecte determinar la forma i les dimensions d’un terreny o lloc de la superfície terrestre per representar-lo gràficament sobre un paper amb totes les seves particularitats.
Les tècniques topogràfiques permeten d’elaborar els anomenats mapes topogràfics d’una porció de la superfície terrestre, que són les representacions gràfiques de les característiques físiques d’aquesta superfície Aquests mapes permeten a qualsevol persona de conèixer el terreny representat amb tots els seus detalls naturals i artificials sense necessitat de veure'l realment Quan el terreny representat té poca extensió, la seva representació gràfica és anomenada pla topogràfic Per a l’elaboració d’aquestes representacions gràfiques, la topografia refereix totes les seves…
El bronze d'Àscul
Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del document, i el segon perquè són les…
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
input-output

Model de taula input-output
©
Economia
Instrument analític utilitzat per a descriure el funcionament de l’activitat econòmica.
L’anàlisi de l' input-output , deguda a Sassily Leontieff, té els precedents en el Tableau économique de François Quesnay, en els esquemes de la producció de Marx i en el mètode de balanços de la planificació soviètica, i té com a principi bàsic la consideració de l’economia d’un país com a conjunt estructurat en sectors Les magnituds que hi són consignades —comptabilitzades en forma de taula de doble entrada— són expressades en termes monetaris i referides a un període de temps, normalment un any La lectura horitzontal de la taula fa aparèixer la destinació de la producció output de cada…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina