Resultats de la cerca
Es mostren 1496 resultats
literatura frisona
Literatura
Literatura conreada en frisó.
La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos Hi ha només indicis d’una literatura èpica cap al segle VIII, avui perduda Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht ‘Dret dels magistrats’, segle XI, i cròniques, com Thet Fryske Riim Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna Cal destacar, però, Gysbert Japiks 1603-66, d’influència renaixentista Després d’un…
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…
Molí d’en Mornau
Masia
Edifici del municipi de Sabadell (Vallès Occidental).
El Molí Mornau està situat al costat del riu Ripoll just sota el pont de la carretera de Sabadell a Castellar al sector nord-est i als afores de la ciutat de SabadellEstà documentat des del 1554 com a molí paperer i draper a través d’un contracte d’arrendament del mercader de Barcelona Alonso Cabeza de Ribera al paperaire Joan Mitena Es fabricava paper i també hi havia farga de claus i d’aram El molí va canviar diverses vegades de propietat fins que el 1776 va ser adquirit per Anna M Ferrer, que va construir el nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar L’any 1883 va passar a…
Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)
El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè…
Tomba Propera a Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Enterrament isolat excavat a la roca on s’observa perfectament l’encaix per a la llosa de cobertura Jordi Enrich Aquesta tomba medieval, situada al N de la masia de Cal Seuba, prop del castell de la Manresana i del camí que de Cal Seuba mena a Cal Sala, destaca pel seu bon estat de conservació damunt d’una gran roca arenosa envoltada quasi en la seva totalitat per camps de conreu de cereal, i situada a una altitud de 627 m Cal remarcar alguns indicis d’activitat econòmica en el seu entorn que descriurem breument Mapa 35-14362 Situació 31TCG791163 Necròpoli Es tracta d’un…
Gonçal de Reparaz i Ruiz
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador.
Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…
Els estanys d’Estanya
Els dos estanys principals d’Estanya vistos des de ponent Val la pena de remarcar l’intens ús agrícola de les terres que els envolten i l’estretor del cinyell de vegetació halofítica Ernest Costa Els estanys d’Estanya 217, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Els estanys d’Estanya, localitzats vora Benavarri Baixa Ribagorça, constitueixen uns dels rars exemples de llacs de tipus càrstic dels Països Catalans En relació amb d’altres estanys de la mateixa naturalesa, com ara Banyoles, el grau d’informació que hom disposa és malauradament força menor Són…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
Carl von Linné: una harmonia vital
En el pensament de Linné, les interrelacions de les ‘coses naturals’ dels “tres Regnes de la Natura” Mineral, Vegetal i Animal són infinitament complexes sense que, tanmateix, aquesta complexitat condueixi al caos Ben al contrari, manté l’harmonia entre elles i manifesta amb esclat la glòria i la saviesa del “Summe Creador” Fins els vivents més insignificants són elements essencials del dispositiu providencial que té per objecte el manteniment d’aquella harmonia Cal remarcar que Linné situa el seu pensament a l’escala del planeta sencer Per bé que la idea de biosfera és encara lluny, la de…
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina