Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Castell de Siurana (Siurana d’Empordà)
Art romànic
L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document…
Castell de Penallonga (els Pallaresos)
Art romànic
Els minsos vestigis del castell de Penallonga, conegut popularment com “el Castellot”, són situats en un turó proper a la carretera entre Perafort i els Pallaresos, a la partida del Comellar D’aquesta fortalesa, inclosa en època medieval dins el territori del Codony-Montoliu, tan sols s’han localitzat notícies documentals tardanes Una primera menció data de l’any 1391, quan consta que fou venut pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb alguns drets reials sobre viles i llocs camptarragonins, per una quantitat total de 17 000 florins d’or d’Aragó L’any 1411, Arnau de…
Castell de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els seus drets…
Brigitte Kronauer
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Estudià pedagogia i germanística a Colònia i a Aquisgrà, i exercí la docència durant la dècada de 1970 L’èxit de la seva primera novella, Frau Mühlenbeck im Gehäus ‘La senyora Mühlenbeck dins la closca’, 1980, li permeté dedicar-se íntegrament a la literatura Resident a Hamburg fins a la mort, la seva obra explora amb ironia les ambivalències i les contradiccions dels protagonistes confrontats amb les dificultats de la vida quotidiana Entre una cinquantena de títols, publicà també les novelles Rita Münster 1991, Die Frau in den Kissen ‘La dona entre coixins’, 1996, Teufelsbrück…
Santmartí

fototeca.cat
©
Llinatge feudal català que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.
El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí mort abans del 994, magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem I de Santmartí mort el 1010, que morí en l’expedició comtal a Còrdova La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí morta abans del 1032, filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert , senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem II de Santmartí ,…
Orís

Armes dels Orís (castlans d’Orís)
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada vers el 1222 amb Berenguer de Manlleu
, dit després Berenguer I d’Orís
(mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu.
Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló Aquest fou pare…
Josep Ullastre
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor, gramàtic i eclesiàstic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…
,
Castell de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de Comabella…
Castell de Montsuar (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172 Gombau de Ribelles, conjuntament amb la…
Pelegrí Clavé i Roqué

Pelegrí clavé i Roqué, Autoretrat (cap al 1833-34)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1822-33 Fou deixeble del pintor Salvador Mayol A Roma, estudià amb Tommaso Minardi 1833, que el formà estèticament en l’escola purista, també anomenada dels natzarens, i residí amb l’escultor Manuel Vilar del 1834 al 1845, any que aconseguiren, respectivament, les places de director de les classes de pintura i d’escultura de l’Academia de San Carlos, de Mèxic la reorganització que en féu fou de gran importància per al futur de la pintura mexicana 1846-67 El 1868 tornà a Barcelona, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com retrats al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina