Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Santa Agata de Campmany
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Tant damunt l’absis com damunt el mur frontal són perfectament visibles els importants afegitons que afectaren l’aspecte original de l’edifici J Bonell Santa Àgata és l’església parroquial de Campmany, municipi situat als darrers contraforts meridionals de l’Albera, a la conca del riu Llobregat d’Empordà El poble és a 107 m d’altitud, a la vora del torrent Merdançà El nucli antic, amb les muralles i l’església medievals i l’eixample dels segles XVII-XVIII és a tocar de la riba esquerra del torrent Mapa 220M781 Situació…
Sant Andreu d’Ullà
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’Ullà in pago…
Santa Maria de Vilamarí (Vilademuls)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria destaca en el petit nucli aglevat del poble de Vilamarí, el qual es troba dalt d’un serrat, a l’esquerra de la vall del Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG878 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles per Borgonyà, des de la carretera comarcal de Girona a Olot a la NII, la qual passa per Vilamarí També s’hi pot anar des de Cornellà del Terri fins a Pujáis dels Cavallers, on s’enllaça amb l’esmentada carretera local Història Entre les primeres notícies conegudes sobre el nom de Vilamarí hi ha uns personatges amb aquest apellatiu L’…
Sant Esteve de Tubau o de Montner (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve es troba a tocar a la masia de Tubau, situada al nord-est del terme municipal, tocant a la comarca del Ripollès, als vessants de migjorn dels rasos de Tubau Domina una frondosa i estreta vall, plena de bosc i de petits prats d’herba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,0 — y 73,1 31 TDG210731 Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hom pot veure perfectament l’estructura de l’església, amb una nau rematada per un absis trapezial a llevant,…
Sant Martí de Joval (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista del que resta de l’edifici, amb l’arc triomfal que obre la capçalera, avui tapiat i amb una porta adaptada L Prat A la riba dreta del riu Cardener, segurament per on devia passar la important via de comunicació entre Cardona i la vall de Lord Sobirà, seguint la via fluvial, hi ha aquesta partida de Joval que, des de l’altiplà, s’aboca cap a llevant Mapa 330M781 Situació 31TCG831487 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 48,500, passant pel costat de la bàscula, a mà esquerra, cal anar cap a la pista que porta a Puig-sec, a 3,500 km Des d’aquí cal seguir el…
Els embiòpters: teixidors
Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins", etc…
El nanoplàncton silici i organicosilici
Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…
Castell de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació L’antic castell de Viver devia ésser situat on s’aixeca l’anomenat Castellot i en les roques que hi ha a la punta del serrat, que s’acaba amb aquesta penya En aquest serrat podem trobar restes de construccions de pedra i de fusta, bàsicament defensives, però potser també, algunes, d’habitació, i una necròpoli de sepultures excavades a la roca és probable que hi hagués, així mateix, un edifici religiós Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 01,8 —y 44,4 31 TDG 018444 La roca del Castellot A la…
Els grans clades
L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…
Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina