Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Miquel Costa i Llobera
Miquel Costa i Llobera
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…
,
Gabriel Alomar i Esteve
Historiografia catalana
Arquitecte, urbanista i historiador.
Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma Fou professor…
planificació
Economia
Acció d’elaborar i executar un pla econòmic.
Requereix l’adequació i coherència entre els objectius polítics, econòmics, etc i els recursos disponibles i ha de tenir en compte la compatibilitat de les macromagnituds Hi ha un ventall de mètodes per a comprovar si el pla és consistent, com ara el de trial and error , o de prova i millora per tal d’anar optimitzant les variables i el compliment de les condicions subordinades, el mètode dels balanços balanç, els mètodes de tests, etc Segons que els agents econòmics estiguin subordinats a les directrius de l’estat, o que aquest adopti un paper bàsicament orientatiu, la planificació pot ser…
Santa Maria de la Ribera (Perarrua)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis principal i l’absidiola que s’obre al braç nord del transsepte ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria de la Ribera és situada al cementiri de la població de Perarrua, als afores de la població, cap al sud Mapa 31-11 250 Situació 31TBG817826 Per a anar-hi, cal prendre el branc que surt de la carretera C-139, un cop superat el quilòmetre 45, en direcció a Campo, que porta a Perarrua Un cop passat el pont sobre el riu Éssera s’haurà d’agafar el primer carrer en direcció sud, que porta al cementiri, on hi ha la capella JAA Història A l’època…
Santa Agata (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Exterior a l’església des del costat sud-oriental, amb l’absis, semicircular, a primer terme L Prat Al límit sud-oriental del Solsonès, dins el terme de Clariana, hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època És el temple de Santa Àgata Mapa 330M781 Situació 31TCG855435 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 36,500, cal deixar el vehicle al camí que puja, en direcció a migjorn, cap al bosc, des d’on, en breus moments, hom arriba al turó on hi ha aquest temple JCT Història A desgrat que siguin importants, són ben poques les dades que hem pogut recollir d’…
Pont de Cabassers
Art romànic
Situació Pont de tres arcades i esquena d’ase sobre el riu de Montsant, proper al mas de la Mora ECSA - JJ Menchón Aquest pont travessa el riu Montsant, en direcció est-oest, a uns 2 km a ponent del poble de Cabassers, al costat del mas de la Mora Mapa 32-17444 Situació 31TCF074686 S’hi arriba per la carretera de Cabassers a Margalef T-702 Just abans de passar el pont modera sobre el riu de Montsant, neix a mà dreta una pista que mena al pont Pont Es tracta d’un típic pont d’arcades i esquena d’ase amb tres boques, la major de les quals salva el riu S’assenta sobre la penya viva per on…
Bibliografia general referent al romànic a Catalunya
Art romànic
Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres dela Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament…
torre de la Maçana
Història
Torre de defensa emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, a 812 m alt, al límit dels termes d’Argelers i de Sureda (Rosselló), a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes
Diccionari català-valencià-balear
Diccionari català-valencià-balear (1926-62), promogut per A.M. Alcover i redactat, especialment, per Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Inventari lexical de la llengua catalana, en 10 volums, promogut per Antoni Maria Alcover i Sureda i redactat per ell i, especialment, per Francesc de Borja Moll i Casasnovas amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i d’Aina Moll i Marquès (del 1943 al 1959).
Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de…
Sant Andreu de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina