Resultats de la cerca

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…

Inventà diversos aparells elèctrics, entre els quals cal destacar una làmpada d’arc de desplaçament diferencial i un dinamòmetre També perfeccionà el telègraf de Hughes El 1884 ideà la bugia que duu el seu nom

Professor de la London School of Economics 1931-50 i de les universitats de Chicago 1950-62 i Friburg de Brisgòvia 1962-70 El seu liberalisme econòmic, reflectit en el tractament de la teoria dels cicles i monetària — Monetary Theory and the Trade Cycle 1933, The Pure Theory of Capital 1941—, és la base del seu liberalisme polític Road to Serfdom 1944, revisat i ampliat el 1956 i el 1976, allegat contra l’economia planificada i el dirigisme polític, tingué una gran repercussió i fou la base dels posteriors The Constitution of Liberty 1960 i Studies in Philosophy, Politics and Economics 1967,…

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815

Estudià a Innsbruck, Göttingen i Viena, on es doctorà el 1870 Fou professor d’histologia i embriologia a Graz 1873 i d’histologia a Viena 1888 Descriví les glàndules mucoses de la llengua, anomenades glàndules d’Ebner

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda

Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes

Afecta fonamentalment el fetge i el ronyó, i es manifesta clínicament amb hepatomegàlia, disfuncions en el metabolisme dels greixos i dels nucleòtids i manca de desenvolupament físic És també anomenada glicogenosi de tipus I

Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung der Fische ‘…