Resultats de la cerca
Es mostren 3265 resultats
Ruggero Leoncavallo
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera, Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li aconseguí un…
,
Lluís Benejam i Agell
Música
Violinista i compositor.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…
Halfdan Kjerulf
Música
Compositor i pedagog noruec.
Vida Començà els seus estudis musicals de petit, però la voluntat de la seva família de convertir-lo en advocat, sumada a una llarga malaltia, feu que els abandonés durant un llarg període de temps Estudià la carrera de dret, si bé la música continuà essent el seu principal centre d’interès A partir del 1840 hagué de treballar com a periodista per tal d’ajudar econòmicament la seva família, però l’any següent aconseguí de publicar les seves primeres obres, un recull de sis cançons Entre el 1849 i el 1851 fruí d’una beca que li permeté estudiar amb N Gade a Copenhaguen i amb EF Richter a…
Taller d’Història
Historiografia catalana
Revista que edità el Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València (vg. Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià) entre el 1993 i el 1995. De periodicitat semestral, tingué una tirada de 1.000 exemplars.
S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…
Josep Maria Caparrós i Lera
Cinematografia
Historiador i crític.
Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la…
música de Cambridge
Música
Música desenvolupada a Cambridge (Anglaterra), seu de la Cambridge University, nucli principal de la vida musical.
Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…
Leonard Cohen

Leonard Cohen
© Arxiu FIB / Óscar L. Tejeda
Literatura anglesa
Música
Autor i intèrpret de cançons i escriptor canadenc d’expressió anglesa.
El 1955 es graduà en literatura anglesa a la Universitat McGill de Mont-Real i guanyà el premi McNaughton 1956 pel poemari Let Us Compare Mythologies 1956, inici d’una carrera literària, que comprèn novelles influïdes per la generació beat , plenes de dolor i pessimisme existencial, que foren molt aplaudides The Favourite Game , 1963 Beautiful Losers , 1966 poesia The Spice-Box of Earth , 1961 Flowers for Hitler , 1964 Parasites of Heaven , 1966 The Energy of Slaves , 1972, gènere en el qual aconseguí la seva màxima projecció com a escriptor obres curtes en què combina prosa i poesia…
,
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…
,
Aldo Leopold: una ètica biocèntrica
“ The land ethic ” ‘L’ètica de la terra’, més que un allegat conservacionista, com se l’ha considerat sovint, és una veritable reflexió filosòfica Alguns hi veuen les arrels remotes del pensament integrista de l’anomenada “deep ecology” o ‘ecologisme profund’ De fet, el seu biocentrisme portà Aldo Leopold a “pensar com si fos una muntanya” i estendre les exigències de l’ètica al respecte vers el patrimoni natural en general, i més particularment vers la totalitat dels éssers vivents que s’hi troben En canvi, al contrari que alguns ecologistes integristes d’avui, Leopold no és pas…
acampada

L'acampada consisteix a muntar tendes de campanya a l'aire lliure per fer-hi una estada provisional
Stock
Excursionisme
Pràctica esportiva que consisteix a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…