Resultats de la cerca

La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre…

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt…

Inacabats els estudis de dret per la guerra, féu periodisme Es donà a conèixer amb la novella rural tremendista La familia de Pascual Duarte 1942 Conreà la novella d’atmosfera Pabellón de reposo , 1944, imità els clàssics Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes, 1947 i compongué un gran mosaic de vides tristes i frustrades del Madrid del 1942 La colmena, 1951 Escriví la narració poemàtica Mrs Caldwell habla con su hijo 1953, amb la qual abandonà la temàtica social per la introspecció freudiana, i en La Catira 1955, novella d’ambient veneçolà, plena de color i de…

Es llicencià el 1953 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fins el 1963 treballà amb  José Villagrán Aquest any fundà el seu propi despatx a Ciutat de Mèxic, i el 1985 n'obrí una seu a Los Angeles La influència de Luis Barragán és present en una obra que sintetitza elements moderns i tradicionals i que destaca per la presència del color, l’ús del mur com a element configurador i la voluntat d’integració en el paisatge Entre les seves realitzacions a Mèxic cal esmentar els hotels Camino Real de Ciutat de Mèxic 1968 i d’Itxapa 1981, la fàbrica Renault a Durango 1981, el…

Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni presenta sis…

El boix Buxus sempervirens és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere Buxus és present als…

Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere Portulaca , que el…

Coriariàcies 1 Roldor Coriaria myrtifolia a fragment d’una branca de fulles oposades amb tres nervis principals prominents i raïms de fruits x 0,7 b detall d’una flor hermafrodita, amb cinc peces a cadascun dels verticils periàntics, deu estams i un pistil pentacarpellar x 5,3 c fruit immatur amb els pètals mig corbats entre els aquenis x 4 d fruit madur x 4 e grana x 4 Eugeni Sierra Un sol gènere i només vuit espècies, pròpies de les zones temperades i càlides, constitueixen aquesta família, utilitzada des d’antic a la indústria de la pelleteria pels abundants tanins que la caracteritzen…

Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on anys després exercí durant un temps com a professor S’inicià en l’art conceptual, però a partir de l’any 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra “Per una crítica de la pintura” a Barcelona, amb un grup d’artistes JM Broto, Gonzalo Tena i Javier Rubio a l’entorn de la revista Trama Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura , que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la…