Resultats de la cerca
Es mostren 3195 resultats
Energia per fer i desfer
La llum motriu que ve del Sol Algunes unitats bàsiques i les seves respectives dimensions M , masca L , longitud T , temps Una de les unitats més intuïtives és la caloria Dades elaborades per l’autor Hi ha un equivalent mecànic de la calor i de la radiació electromagnètica Tot treball mecànic comporta una certa producció de calor que es difon de mil maneres una part d’aquesta calor mai no és totalment recuperable Aquesta partida perduda ha donat lloc al concepte d’ entropia , que és una manera de comptabilitzar aquella mena d’impost que es paga en tots els bescanvis energètics, i que depèn…
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a l’extrem SE de la comarca, al sud de la vall d’Aro i accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau (417 m alt en el terme).
Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…
Orígens i formació de la ciutat de Vic
Art romànic
Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
Sant Pol de Mar
Art romànic
Situació Perspectiva del monestir, bastit sobre un petit tossal en-front del mar ECSA - J Todo L’església del que fou monestir de Sant Pau es troba a la població de Sant Pol de Mar, a la part més elevada propera al mar Mapa L38-15394 Situació 31TDG684057 Es troba al costat de la carretera N-II, a l’alçada del quilòmetre 671, dins la població, tot just després d’un revolt que fa la carretera corona un petit turó que es veu al costat mateix de la calçada i que gaudeix d’una vista privilegiada al mar Sant Pau només és oberta al públic els dissabtes i per a oca sions especiais celebracions o…
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
Introducció a la industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX
Medalla de l’Exposició general catalana, 1871 L’economia catalana es transforma, des de la fi del segle XVIII a l’inici del XX, d’una economia agrària en una economia plenament industrial És cert que a la segona meitat del set-cents ja presentava signes evidents d’haver-se convertit en una economia de mercat No ho és menys que havia desenvolupat una xarxa molt complexa per a la distribució dels seus productes a l’exterior —sobretot a la resta d’Espanya i a les colònies americanes— i que generava un corrent potent d’exportacions cap a la resta del món —especialment cap a Holanda i cap a la…
Els jocs i els esports tradicionals de joves i de grans
Desafiaments individuals Seguint el criteri de la complexitat de les relacions motrius que s’estableixen en els jocs, el primer grup de pràctiques lúdiques és el dels jocs de desafiament individual En aquests jocs els protagonistes intervenen sense poder interferir en les accions dels altres jugadors, ja que no es permet ajudar ni molestar els altres participants Jocs i esports de llançament Els primers exemples d’entreteniments de desafiament individual són els llançaments, en els quals els participants mostren la seva habilitat en la utilització precisa d’algun estri que pugui ser llançat…