Resultats de la cerca

Començà els estudis de violí a set anys, i fou deixeble de P’otr Stol’arskij El 1915 fou convidat a interpretar el Concert per a violí , d’A Glazunov, sota la direcció del mateix compositor amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari Es perfeccionà amb Leopold Auer al Conservatori de Sant Petersburg Durant els primers anys de la seva carrera interpretà sovint música de cambra amb Vladimir Horowitz, en gires per tota la Unió Soviètica, país que abandonà el 1925 El 1929 obtingué la nacionalitat nord-americana, i continuà la seva trajectòria professional amb nombrosos concerts…

Fou deixeble de Jenö Hubay a l’Acadèmia de Música de Budapest i completà la seva formació amb els consells rebuts de Joseph Joachim i Ferruccio Busoni Inicià la carrera de solista el 1905, però les seves interpretacions no arribaren a tenir ressonància internacional fins a la dècada dels anys vint del segle XX Debutà als EUA en un concert a Filadèlfia dirigit per Leopold Stokowski, el 1925 Fou professor del Conservatori de Ginebra 1917-24, i des del 1929, de l’Institut Alemany per a estrangers de Berlín Establert als EUA des del 1940, el 1951 obtingué la nacionalitat nord-…

De pare italià i mare austríaca, començà els estudis musicals a l’escola del seu pare a Viena, i els continuà al conservatori de la ciutat amb Ottokar Sevcik A nou anys feu la seva primera aparició en públic i quan en tenia catorze fou convidada pel director Arthur Nikisch a tocar en un concert amb l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Es perfeccionà a Viena amb Rosa Hochmann Debutà als EUA el 1921, amb un concert a Nova York Les seves actuacions a Alemanya s’interromperen el 1933 Prosseguí la seva carrera amb aparicions en totes les grans orquestres americanes i amb gires per l’Amèrica del…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre…

S’inicià en la música cantant en locals de la seva ciutat durant l’adolescència A la meitat dels anys trenta formà duo amb el pianista Pete Johnson i el 1938 tots dos participaren en l’històric concert From Spirituals to Swing, celebrat al Carnegie Hall També actuaren en diversos clubs de Nova York Entre les gravacions d’aquesta època destaquen Roll’em, Pete 1938 i Cherry Red 1939 Turner continuà collaborant amb diverses bandes i pianistes, i durant els anys cinquanta obtingué grans èxits, com Chains of Love 1951 i sobretot Shake Rattle and Roll 1954, una de les peces que…

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni…

Estudià dret i, un cop llicenciada, cursà la carrera de cant al Conservatori Municipal Manuel de Falla i a l’Instituto Nacional de las Artes del Teatro Colón de la seva ciutat natal Més tard, gràcies a una beca, anà a ampliar la seva formació a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Feu les seves primeres aparicions al Teatro Real madrileny i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El seu primer èxit l’obtingué el 1975, a Toledo, amb el Rèquiem de G Verdi Durant els anys següents es presentà a Lisboa, Hong Kong, Buenos Aires i diversos teatres d’òpera alemanys Entre el 1977 i el…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines…

Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà…