Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Biosca, amb una extensió de 66,21 km 2 , és situat al sudoest de la comarca, al límit amb la Segarra Limita al N amb els municipis de Pinell de Solsonès i Llobera de Solsonès, a l’E amb Torà Solsonès, al S amb Massoteres i a l’W amb Sanaüja, els dos últims de la Segarra A la vall del Llobregós, aquest riu fa de límit SW amb el municipi de Massoteres tot el terme és al vessant dret del riu La part septentrional del terme és travessada per una gran fondalada que forma la riera de Sanaüja i que passa pel N del castell de Lloberola Sota Sant Pere…

Situació i presentació El municipi d’Arnes és situat a l’extrem meridional de la Terra Alta, al sector comprès entre les comarques del Matarranya i el Baix Ebre D’una extensió de 42,97 km 2 , limita a l’E amb Horta de Sant Joan, al S amb Alfara de Carles Baix Ebre i a l’W amb els termes de la comarca del Matarranya de Beseit, Cretes i Lledó d’Algars El terme és accidentat per la prolongació de septentrió del massís dels Ports de Tortosa Així, a la punta meridional del municipi, on hi ha una mina de pirites, es troben altituds per sobre dels 1100 m cal destacar la Punta Miranda, el serrall…

Situació i presentació Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu W i NW i Maçanes NE Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que…

La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…

L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…

Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…

Situació Notables ruïnes d’aquest castell, des de la part de migdia, on s’aprecia un dels arcs formers de l’interior ECSA - JA Adell Construcció situada a la part alta del poble de Fontllonga, en un dels contraforts més occidentals de la serra de Sant Mamet, damunt de l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG226491 De la carretera del Doll, que va de Balaguer a Tremp, surt una carretera que porta al poble de Fontllonga Al castell, s’hi pot arribar seguint els carrers del poble JBM Història Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 1049, en què Bernat i la seva muller…

Situació Torre mestra de la fortalesa, de planta circular i base atalussada ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell són a la part alta de la població de Pilzà, la qual és situada al cim de la serra del seu nom, a 905 m d’altitud, dominant tota la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-230 de Benavarri a Lleida Un cop fets uns 9 km aproximadament, cal desviar-se per un camí asfaltat, a mà esquerra, que al cap de 2 km mena directament a Pilzà JBP-JBM Història El castell de Pilzà va ésser conquerit a partir del conveni del 5 de setembre…

Durant l’últim terç del segle XIII, la topografia de l’arquitectura gòtica francesa quedà profundament modificada A l’Illa de França es dugueren a terme pocs projectes nous i les construccions ja començades s’acabaren segons els plànols inicials En canvi, a la perifèria del regne, i sobretot al Llenguadoc, es desenvolupà una intensa activitat arquitectònica, que s’acabà amb la guerra dels Cent Anys Aquest territori, l’antic comtat de Tolosa, fou annexat a la Corona l’any 1229, arran del tractat de Meaux, que havia posat fi a les guerres albigeses Això no obstant, no fou fins al cap de…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença,…