Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Rudolf Kempe
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a la Musikhochschule de Dresden, i debutà el 1935 a l’Òpera de Leipzig, on fou contractat com a repetidor Especialitzat en la direcció operística, el 1942 ingressà, també com a repetidor, en l’Òpera de Chemnitz, teatre del qual fou director musical en 1946-48 Després d’una breu estada a Weimar, del 1949 al 1952 dirigí a Dresden, abans de passar a la Staatsoper de Munic 1952-54 per a ocupar la plaça que G Solti deixà vacant El 1951 inaugurà la temporada operística a l’Òpera de Viena i inicià la seva projecció internacional El 1953 es presentà al Covent Garden de Londres amb Arabella i…
Phineas Newborn Jr.
Música
Pianista nord-americà.
Estudià piano, saxòfon alt i diversos instruments de metall Tocà en bandes locals i el 1950 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton Després estigué en una banda militar i el 1956 es donà a conèixer a Nova York Realitzà diversos enregistraments, entre els quals destaquen Fabulous Phineas 1958 i Piano Portraits 1959 Més tard s’installà a Los Angeles, on el 1961 enregistrà A World of Piano Al cap de poc, per problemes de salut i a causa d’una lesió en una mà, disminuí la seva activitat, tot i que actuà esporàdicament i realitzà alguns enregistraments, essent remarcables els àlbums…
Ranieri Vilanova
Música
Pianista i compositor català.
Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna font apunta al…
Jean François Heisser
Música
Pianista francès.
Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’…
papir Rhind

Costat esquerre del dors del papir Rhind
British Museum
Matemàtiques
Papir egipci, que conté un tractat matemàtic, d’època faraònica i en molt bon estat de conservació, que fou adquirit a Tebes l’any 1858 pel viatger britànic A. Henry Rhind i a la seva mort pel British Museum, on és conservat.
Alguns petits fragments del mateix papir foren comprats per Edwin Smith i es troben actualment a la Historical Society de Nova York Data del regnat d’Auserre ApopisI, rei hikse de la dinastia XV ~1674-1567 aC És còpia, però, d’una obra escrita sota Amenemhat III 1842-1797 aC, com indica l’escriba Ahmés en la introducció Comprèn una sèrie de taules per al càlcul de fraccions i noranta problemes aritmètics i geomètrics, la natura dels quals no és teòrica, sinó pràctica càlcul de superfícies, repartiment de béns entre diverses persones, etc Hi són emprats uns algorismes especials de…
Josep Cortils i Vieta
Historiografia
Sociologia
Literatura catalana
Poeta, narrador i historiador.
Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a La Llumenera de Nova York De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al Butlletí de l’Associació Excursionista…
,
Jorge Castillo Casal del Rey
Pintura
Pintor gallec.
Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a…
Jasper Johns
Pintura
Pintor.
S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de dibuixos a la Hayward Gallery de Londres, l’any 1990, on…
Jaume II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1685-1688), fill de Carles I d’Anglaterra i d’Enriqueta Maria de França i net de Jaume I.
Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària,…
Glenda Jackson
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral anglesa.
El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger The Romantic English-woman 1975, de J Losey Turtle Diary 1985, de J Irvin The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…