Resultats de la cerca

Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn, AVivaldi o L…

Estudià a Nova York amb el pianista David Saperton i, tot just a deu anys, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia en un concert retransmès per ràdio L’any 1945 acabà els estudis universitaris de filologia anglesa i filosofia al Haverford College de Filadèlfia El 1946 s’installà a París, on començà una brillant carrera musical actuà com a solista i com a membre d’un grup de cambra Pau Casals el convidà diverses vegades al Festival de Prada de Conflent i fou dirigit, entre d’altres, per Pierre Monteux Fou el primer pianista que enregistrà la integral de l’obra de J Brahms per a…

Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…

Fill del també pianista Emili Vilalta, fou deixeble de CG Vidiella i de F Marshall i, al Conservatori de Música de Barcelona, de Lluís Millet i de JB Pellicer Com a concertista, actuà arreu d’Europa, especialment a França i Bèlgica, i al continent americà Durant els anys previs a la Guerra Civil destacà com a membre de diversos conjunts de cambra i tingué un paper important en l’ambient musical català Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb la Banda Municipal de Barcelona També prengué part en els concerts dedicats a M de Falla 1926 i I Stravinsky 1933, que tingueren lloc al…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de…

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de…

Els primers anys se centraren en la realització de reportatges com ara La Fira de la Perdiu 1980 de totes les danses 1981, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1982 Ja era hora 1982, sobre Pau Casals, i Firacontrast 1982, sobre la Fira de Mostres de Barcelona Però el més interessant de la seva filmografia són els curts argumentals com ara I demà 1983 Joc de temps 1984, basat en la novella de Manuel de Pedrolo Seqüència 1985 Continuïtat 1987 Estimada Núria 1987 Assaig , i Tia Julia 1991, segurament la seva obra més madura Des del 1985, aquests curts…

Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos…

Fou amic de Marià Fortuny Anà a trenta-sis anys a Madrid, on esdevingué pintor d’Isabel II El 1869 anà a Pau Gascunya requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, del qual fou pintor de cambra i conseller Residí a Itàlia, on retratà Lleó XIII i collaborà a Spiritu folletto de Milà Tornà a Barcelona el 1882, on exposà Afeccionat a l’òpera interpretà papers còmics d’ Il Barbiere di Siviglia i de Don Pasquale als teatres lírics barcelonins Es dedicà sobretot al retrat a l’oli i al pastel És autor del Ramon Muntaner de la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona Les…

S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de…