Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre…
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades, per exemple…
ionosfera

La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa capa D, que…
guèiser

Guèiser
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
Els guèisers són en relació amb els fenòmens volcànics i abunden a Islàndia, els EUA Parc Nacional de Yellowstone i Nova Zelanda Per a la formació d’un guèiser cal que els conductes per on ascendeix l’aigua siguin corbats, ramificats o irregulars, a fi que no es formin corrents de convecció que impedirien l’escalfament brusc de l’aigua, i que existeixi un focus calorífic, generalment d’origen volcànic, a pocs centenars de metres de profunditat, no lluny d’una deu subterrània d’aigua amb la qual s’ha de posar en contacte Si coexisteixen aquestes condicions, l’aigua de la deu subterrània, que…
sílex

Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana…
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser constituïda…
purgatori
Cristianisme
Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal, en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia, però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admesos definitivament al cel.
Juntament amb el cel i l’infern, és un dels regnes de la ultratomba cristiana Les ànimes que s’hi troben poden ésser ajudades per les pregàries dels fidels i especialment pel sacrifici de la missa La creença en un lloc de purificació per a després de la mort es troba en gairebé totes les religions antigues, especialment en les indogermàniques El parsisme Iran afirma que els morts resten purificats després de romandre dotze hores en el corrent de foc Dinur Plató parla d’un lloc de purificació en el qual els morts fan penitència de llurs transgressions Fedó Virgili és el…
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat,…
desinfecció
Farmàcia
Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser viu pot contenir o que el poden acompanyar.
Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…
desconnectador

Desconnectador de potència per a línies d’alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una instal·lació elèctrica, separant-la o seccionant-la de la resta.
Per això hom l’anomena també seccionador o separador La part desconnectada resta sense tensió elèctrica Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc El corrent elèctric passa pels braços conductors Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la installació És preceptiu, per seguretat…