Resultats de la cerca

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

De mare d’origen holandès i de pare anglès, fou el segon de nou fills d’una família de recursos migrats Encara adolescent, treballà en una impremta Molt aviat, però, es decantà cap al periodisme i fou director del diari Brooklyn Daily Eagle 1846-48 Anà a Nova Orleans 1848 per tal de treballar en el diari Crescent , i allà descobrí la diversitat i la grandesa dels Estats Units d’Amèrica i, en certa manera, clausurà el seu període de periodista a Nova York A desgrat d’una forta incomprensió en el moment de la seva publicació, a Leaves of Grass 1855 emprengué —i l’aconseguí— una renovació…

De ben jove s’establí a Madrid, on exercí d’instrumentista El 1748 entrà a formar part de la plantilla musical de la capella reial, i el 1756 n’esdevingué tercer instrumentista També treballà en rellevants cases nobiliàries i al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese 1764, i feu collaboracions esporàdiques en orquestres que es desplaçaven als Reales Sitios de Aranjuez A banda de la seva activitat com a flautista i oboista, destacà com a compositor de música teatral La tonadilla escénica fou una de les seves composicions destacades, i li donà la forma ternària,…

Fill d’un destacat activista per la independència i parlamentari de l’estat de Bengala pel Partit del Congrés , al qual ingressà els anys seixanta, es graduà en dret, ciències polítiques i història a la Universitat de Calcuta Després d’uns quants anys a l’administració i d’exercir de professor en un institut d’ensenyament superior, el 1969 fou elegit membre de la cambra territorial pel Partit del Congrés, dins del qual esdevingué un collaborador de la màxima confiança d’ Indira Gandhi  com a organitzador i conciliador de les diverses faccions Reelegit els anys 1975, 1981, 1993 i 1999, l’any…

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar aquest període, i…

Fill d’una família nepalesa oposada al règim dels Rana i exiliada a l’Índia, retornà de jove al Nepal, on fou un actiu líder sindicalista El 1948 s’uní al Partit del Congrés Nepalès PCN, del qual fou secretari general del 1975 al 1991 i president des del 1994 Entre el 1951 i el 1959-60 dos germans seus foren primers ministres Després del cop d’estat del rei Mahendra del 1960, Koirala fou empresonat fins el 1967 Exiliat a l’Índia fins el 1980, hi retornà després del referèndum convocat pel rei Birendra que convertí el país en una monarquia semiconstitucional i encapçalà la pressió per a abolir…

Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del Cretaci, té una…

Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…

La introducció del cinema a l’Uruguai data del 1896, i ja dos anys després fou produït un primer documental per Félix Oliver, bé que durant el període mut l’activitat fou molt escassa Solament es destaquen Almas en la costa 1923, de JA Borges, Del pingo al volante 1928, de R Kouri, i sobretot El pequeño héroe de Arroyo de Oro 1929, de C Alonso L’arribada del sonor no augmentà la producció, fet que contrasta amb la inquietud que es desvetllà en els cineclubs cap al 1948, que provocà l’aparició d’una nova generació de cineastes renovadora del cinema uruguaià E Hintz, JJ Gascue, F Musitelli, J…