Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Josep Maria Font i Rius
Historiografia catalana
Historiador del dret català, especialitzat en la Catalunya medieval, i jurista.
Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat, conegué el qui fou el seu…
Pasqual Boronat i Barrachina
Historiografia catalana
Sacerdot i historiador.
Vida i obra Integrant de l’escola històrica valenciana de finals del s XIX i principis del XX, destacà pels seus estudis sobre els moriscos i l’arquebisbe Juan de Ribera s’interessà també per la literatura i la cultura valencianes, en especial per Manuel Martí i els orígens de la Illustració Feu els estudis de secundària a Alcoi Ingressà als carmelitans, on prengué els hàbits l’any 1886 i feu la solemne professió el 1888 Romangué nou anys al convent de València, però problemes de salut l’obligaren a abandonar l’orde Alguns anys més tard obtingué un benefici eclesiàstic a la…
Josep Termes i Ardèvol
Historiografia catalana
Historiador.
Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions que s’han…
curses de muntanya

Una de les moltes curses de muntanya que se celebren a Catalunya és la Travessa Núria-Queralt
Xavier Capdevila
Curses de muntanya i d’orientació
Curses pedestres que segueixen un recorregut de muntanya senyalitzat.
Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…
Alimentació 2016
Alimentació
Any Internacional dels Llegums L’Any Internacional dels Llegums va pretendre sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest aliment © Fototecacat / COMSTOCK L’any 2016 va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació FAO l’Any Internacional dels Llegums Aquest fet pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums, com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària La FAO, amb la collaboració dels governs i les institucions públiques, les…
Física 2016
Física
Escoltant la simfonia de l’Univers Senyal registrat pels detectors de Hanford i Livingston Es representa en color la intensitat de cada freqüència al llarg del temps Sobre un fons blau, destaca el senyal en groc que creix ràpidament, fins a desaparèixer cap als 0,43 segons Aquest senyal concorda amb les prediccions de la relativitat general per a la fusió de dos forats negres de masses aproximades d’entre 36 i 29 masses solars © B P Abbott / LIGO Scientific Collaboration & Virgo Collaboration La notícia científica de l’any va ser que les pertorbacions de l’espaitemps, les anomenades ones…
Alimentació 2017
Alimentació
Impost sobre les begudes ensucrades L’Agència Tributària de Catalunya va començar a recaptar l’impost sobre begudes ensucrades © European Union / François Walschaerts Després de mesos de debat, al mes de maig va entrar en vigor la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que fixa l’impost sobre begudes ensucrades, el qual es va aprovar al Parlament al mes de març i va entrar en vigor l’1 de maig Aquest impost, que gestiona, inspecciona i recapta l’Agència Tributària de Catalunya, té per objecte gravar el consum d’aquestes begudes en…
Unió General de Treballadors
Economia
Central sindical de l’Estat espanyol.
El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…
Domenico Scarlatti
Música
Compositor i clavicembalista sicilià, fill d’Alessandro Scarlatti.
Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…
,