Resultats de la cerca

Vida Cursà estudis de música i ciències econòmiques, i a partir del 1977 s’introduí al cinema com a directora de documentals al Perú Y se hace silencio 1977 Ayllu sin tierra 1980 –premiat al festival d’Oberhausen– Misti 1982 Lucre 1983 i Conflictos olvidados 1996 Entre el 1985 i el 1991 realitzà el programa "Cinema 3" i "El món del cinema" de Televisió de Catalunya Creà la productora Messidor Films 1991, orientada cap a un cinema d’autor amb prestigi i projecció internacionals, amb la qual coproduí el documental La sal de los Andes 1996, Pere Neira i els llargs de ficció El diari de Lady M…

A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pellícula de 9,5 mm Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte 1955 i Aplicación Mala 1956, del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i collaborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién 1954, Josep Maria Blanco Fundà el Cineclub Bonanova 1957-68 que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia 1967, i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí Collaborà i programà cineclubs durant anys, i illustrà a la impremta del seu pare els programes del…

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…

Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 i en el Campionat d’Europa 1966, en el qual fou finalista als 400 m lliure i al…

Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991 Ha traduït diverses obres de lingüística i és autor dels estudis Mètrica catalana 1980, Introducció a la mètrica 1986, del qual el 2008 feu una reedició augmentada amb el nom de Nova introducció a la mètrica ,  La mètrica i el ritme de la prosa 1992, Introducció a Shakespeare 2001, premi Octavi Pellissa d’assaig 1998, fruit de les seves investigacions shakespearianes, i Tractat d’elocució 2006 Posteriorment, ha publicat els assaigs  Poesia i veritat 2015,  La rehumanización del arte 2015 i  Epístoles a Josep Carner 2018 La seva poesia s’…

S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961  I fidanzati 1963  E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…

Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la Gerra 1449, el…

Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació de Teràpia…

Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà per a quintet…

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una…