Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de…
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina…
mobilitat
Transports
Desplaçament de persones o transport de mercaderies dins d’una àrea determinada.
La mobilitat urbana o interurbana, entesa com a necessitat o voluntat de les persones, forma part de l’evolució socioeconòmica i planteja problemes d’infraestructures i serveis En un sentit més restrictiu, s’entén per mobilitat sostenible el conjunt de processos i accions amb l’objectiu d’assolir l’ús públic
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena…
general
Lògica
Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.
Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de general i parlen…
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge…
quantitat
Fonètica i fonologia
Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.
La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això…
mantra
Religió
Fórmula que sintetitza una doctrina o una via espiritual.
D’origen vèdic, el mantra adquirí en el bramanisme un sentit magicoreligiós de presència o forma material dels déus, i amb aquest valor passà al budisme i al lamaisme
ṭarīqa
Islamisme
Confraria o associació d’adeptes de la doctrina del mateix nom.
Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi
estepa

Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc