Resultats de la cerca

Els orígens de l’empresa cal cercar-los en el seu pare, Vincent Novello Fou, però, el fill gran, Alfred, el que es dedicà exclusivament a l’edició El 1829 creà la seva pròpia empresa editora amb el nom de Novello & Co La seva primera publicació fou l’edició completa de l’obra sacra de H Purcell, que ja havia estat començada pel seu pare el 1828 L’empresa posà l’accent en la música coral sacra, amb títols com Novello’s Chorals Handbook , obres de J Hullah i Singing for the Million , del pedagog alemany J Mainzer Alfred Novello inventà un procés d’impressió que li permeté d’abaixar els…

El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961 Els fills d’…

Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon delegat de l’IEC, Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per Miquel Querol president, Miquel Altisent vicepresident, Manuel Mundó vocal 1r,…

El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…

Formada per uns seixanta músics de més de vint-i-dos països diferents, es reuneix tres o quatre cops l’any per a la realització d’una gran gira de concerts Els seus músics són especialistes en la interpretació històrica de la música del segle XVIII i el principi del XIX, i toquen amb instruments originals o, si més no, còpies d’instruments de l’època, amb vista a reproduir de la manera més fidel possible el so de les orquestres antigues El seu repertori recull la música de tot el segle XVIII, especialment les obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, L van Beethoven, H Purcell o JPh Rameau, entre…

El 1976 començà estudis de ciències polítiques i administració pública a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, però no obtingué el títol fins el 1987 Inicià la trajectòria política al Partido Revolucionario Institucional PRI, del qual fou president al seu estat, i que abandonà el 1988 Delegat de l’Instituto Nacional Indigenista INI, en 1977-82 dugué a terme tasques de desenvolupament entre els indis chontales, a l’estat de Tabasco Membre de la formació esquerrana Partido de la Revolución Democrática des del 1989, en fou president del 1996 al 1999 Fou alcalde de Ciutat de Mèxic els…

Estudiant d’econòmiques a la Universitat de València al final dels anys seixanta i principi dels setanta, milità en el Partido Comunista de España El 1971 fou empresonat per activitats antifranquistes durant tres setmanes, i els quatre anys següents estigué pendent d’un judici al TOP que finalment no se celebrà Aficionat al gènere negre i policíac des dels anys d’universitat, el 1975 s’introduí en el món de la llibreria treballant a la del seu germà, que un grup d’ultradreta atacà amb una bomba El 1988 anà a Barcelona, on es feu càrrec d’una distribuïdora, que finalment tancà Hi conegué la…

Especialitzat en la modalitat d’espasa, s’inicià al club CS Tractorul Braşov i fou internacional amb la selecció romanesa L’any 2000 arribà a Catalunya de la mà de la Federació Catalana d’Esgrima FCE, on exercí com a mestre al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i als clubs Sala d’Armes Montjuïc i Club Gimnàs Llenas Des del 2007 és director tècnic de la federació catalana i membre del comité tècnic i de competicions de la federació espanyola També és àrbitre internacional categoria B d’espasa i floret, i autonòmic de sabre, i des del 2016, membre de la comissió d'arbitratge de la…

Fundat el 1927, originalment prengué el nom d’Olímpic Basket Club Debutà al Campionat de Catalunya l’any 1935 El 1940 adoptà el nom actual La seva primera figura fou Manuel Martín Vives, internacional amb la selecció espanyola i jugador del RCD Espanyol i del FC Barcelona posteriorment La temporada 1954-55 pujà a primera categoria catalana jugant a la pista de la Unió Coral El 1962 fou campió territorial i al final d’aquesta dècada jugà a segona divisió estatal Durant els anys setanta jugà sovint a tercera divisió estatal Posteriorment competí en categories territorials i el 1986 tornà a…

Fundat l’any 1951, nasqué com a escissió de la secció de bàsquet de la Joventut Associació de Pares de Família Prat JAPF Prat, que competia des del 1943 La temporada 1953-54 inicià la participació a primera categoria catalana i la de 1961-62 ascendí a segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre Hi jugà tres temporades i disputà el play-off de descens cada any Entre final dels anys seixanta i el 1976 jugà a tercera divisió Posteriorment continuà en categories territorials El 1984 creà un equip femení i el 1988 deixà la pista de Fons d’en Peixo i es traslladà al pavelló poliesportiu Estruch…