Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
L’aerobiologia
Diversitat pollínica al llarg de l’any A cada mes se li ha assignat un tipus de pollen representatiu entre els que són presents en l’aire Es tracta, en cada cas, d’espècies que poden desencadenar allèrgies respiratòries Josep Germain plantes i Jordina Belmonte pollen L’ aerobiologia és l’estudi dels organismes vius presents a l’aire, és a dir, que utilitzen l’aire com a medi per a desplaçar-se, ja sigui involuntàriament bacteris, virus, algues microscòpiques, pollen, espores, llavors, etc o voluntàriament papallones, ocells, etc Malgrat aquesta diversitat d’organismes, la major part dels…
Alcohol de cereal
Aquella bromera turbulenta resultava impredicible El cup, com la tassa immensa d’un “capuccino” acabat de preparar, sobreeixia d’escuma tèbia i palpitant Resultava inexplicable la bullida tumultuosa, l’escalfor progressiva, aquella crema desbordada Passava tot sol Ells, simplement, havien transferit una mica de bromera d’anteriors fermentacions al seu brou dolcenc acabat de macerar Celadors de rituals empírics que guardaven gelosament, governaven un procés que no podien pas entendre Mig artistes i mig mags, feien de l’herència i la intuïció veritable coneixement habilidós Eren els mestres…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
Torí
La porta Palatina de Torí
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Piemont, Itàlia, i de la província homònima.
Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que començà el…
imperi Otomà

Mapa de l’imperi Otomà
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Conjunt de territoris sobre els quals exercí l’autoritat el soldà de Turquia (~1299-1924).
Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…
alletament

Alletament matern
© Dreamstime
Pediatria
Acció d’alletar un infant.
L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, allèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta, etc Per a…
comerç d’armes
Militar
Conjunt de les transaccions sobre productes i materials de defensa, majoritàriament a escala internacional.
L’expressió “comerç d’armes” fa referència generalment només al tràfic d’armes convencionals, atès que, en el cas de les armes de destrucció massiva nuclears, químiques o biològiques, la producció està, en conjunt, en mans de l’Estat o molt directament controlada per aquest Pel que fa a les armes nuclears les més importants, hi ha també tractats internacionals de limitació inexistents fins el 2013 per a l’armament convencional En aquest vessant restringit, poden prendre part en el seu comerç actors governamentals o no governamentals, grup en el qual participen empreses productores,…
talibà
Política
Individu d’un grup polític afganès.
Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu , designa els grups d’estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990 Progressivament, anaren dominant el país, fins que l’any 1996 arribaren a controlar el govern Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’ Ossama bin Laden i d’ Al-Qā‘ida…
Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…