Resultats de la cerca
Es mostren 4285 resultats
Les grans esglésies de tres naus
Art gòtic
L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, és…
Johann Nepomuk Hummel
Música
Pianista, compositor, pedagog i director d’orquestra austríac d’origen eslovac.
Vida Nen prodigi, fou un dels compositors més importants i, possiblement, el pianista més gran de la seva època A vuit anys la seva família es traslladà a Viena, on el seu pare esdevingué director musical del Theater auf der Wieden i el jove Johann estudià amb WA Mozart S’ha dit que la seva primera actuació pública a Viena fou en un concert dirigit pel mateix Mozart De tota manera, l’any 1788, Mozart hagué d’interrompre les lliçons, la qual cosa fou aprofitada pel pare de Hummel per a organitzar per al seu fill una gira europea que durà quatre anys El 1790 arribaren a Edimburg, i al cap de…
,
Benet Ignasi de Salazar, bisbe de Barcelona (1689-1692)
El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1485-1488)
El 22 de juliol de l’any 1485, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari de Ripoll diputat militar Guerau Desplà, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Navarro, canonge de Barcelona i ardiaca d’Urgell oïdor militar Lluís de Mont-ros, donzell oïdor reial Jaume Escala, ciutadà de Girona Un cop passats els més de dotze anys que el 1438 s’havien establert com a període mínim entre dos exercicis com a diputat, Ponç Andreu de Vilar fou elegit diputat…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
L’evolució del retaule durant el segon gòtic internacional
Art gòtic
Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
Castell de Conat
Art romànic
Situació Planta baixa de la torre sobirana, restaurada fa alguns anys, que ocupa el tercer nivell, el més alt, d’aquest malmès castell ECSA - A Roura Conat és a 5 km de Rià i es troba just a la confluència de les riberes de Noedes i d’Orbanyà, de les quals es forma la ribera de Callau El poble és emplaçat en el punt menys obac d’aquesta vall força estreta, enfondida i ombrívola Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Hom pot arribar al poble de Conat partint de Prada per la carretera N-116 en direcció a Andorra A 2 km, en el barri del Pont de Rià, surt la carretera D-26…