Resultats de la cerca
Es mostren 583 resultats
Vila medieval de Prades
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca el seu urbanisme medieval, de disposició bàsicament triangular ECSA - J Vidal Prades es troba al centre de les muntanyes del mateix nom, en un altiplà, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Per a arribar-hi des de Reus, cal prendre la carretera C-242 i un cop passat el poble d’Albarca cal agafar a mà dreta un trencall que mena a la vila CPO Història Hom suposa que la vila de Prades, o almenys el seu castell, avui desaparegut, té un origen islàmic Durant l’edat mitjana aquesta vila tingué una…
El castell de Montpalau (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Angle sud-oest i més notable de les seves malmeses ruïnes ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de Montpalau són situades dins l'actual terme municipal de Pineda de Mar, a una alçada de 270 m, al damunt d’un turó de forma cònica que s’alça a l’esquerra de la riera de Pineda Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 A l’entrada de la població de Pineda, venint de Calella, cal agafar una carretera de terra que surt a mà esquerra i porta fins a un abocador d’escombraries des d’aquest indret, un carni s’enfila fins a un collet, i al cim de la muntanya hi ha el castell PBM-JBM Història La primera…
La sal dels Cardona
La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
Bellvei
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…
Tortellà
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…
El marc geogràfic del romànic del Pallars
Art romànic
El Pallars és una regió natural i històrica del Principat de Catalunya És una comarca allargassada en direcció N-S, d’uns 75 km d’extensió en línia recta per una amplada mitjana de 30 km aproximadament El Pallars és bàsicament la conca de la Noguera Pallaresa, amb estretes valls secundàries, algunes de molta personalitat, que aboquen les seves aigües a aquest riu La regió delimita al nord amb les terres occitanes de Comenge i del País de Foix, al sud amb la Noguera, a l’est amb Andorra i l’Alt Urgell i a l’oest amb la Vall d’Aran i la Ribagorça Té un total de 2 645, 17 km 2 , dels quals 1 355…
L’aprenentatge. Jocs i joguines
« Jo quasi diria que no es pot concebre una vida de noi sense jugar jo crec que no arribaria a home moriria com moriria en ser tancat en una habitació de la qual prèviament s’hagués extret l’aire » Pau Vila, 1912 El joc i la joguina com a veritables fenòmens socials a Catalunya es produeixen i s’utilitzen de manera molt diferent molt abans de la industrialització i després d’aquest procés de transformació de la societat Al tombant del segle XX, la majoria de les joguines es manufacturen de manera industrial a Catalunya i a València El joc en la societat tradicional, abans de la separació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina