Resultats de la cerca
Es mostren 1551 resultats
Torre Moratxa (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre F Tur Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura Mapa 297M781 Situació 31TEG153362 Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya JBH Història En el testament del comte Ponç I d’Empúries, de l’any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura…
Teresa Mir i March
Literatura catalana
Escriptora.
Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d…
Prades

Armes dels Prades
Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l…
Museu Arqueològic de Barcelona
Sala de l’Asclepi del Museu Arqueològic de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu inaugurat a Barcelona el 1934, aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat.
Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització…
castell de Miralles
Castell
Antic castell del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà), del qual resten les ruïnes a la roca Pujolar.
Fou donat el 974 pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
Concili de Tarragona
Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona
Ramon Berenguer III obté la fidelitat del vescomte de Peralada
Ramon Berenguer III obté la fidelitat del vescomte de Peralada en detriment de Ponç Hug II, comte d’Empúries
Francó II de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (?-924).
Es casà amb Arsenda, filla del comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló El succeí el seu fill Odó I
Canet de la Tallada

Casal-castell de Canet
JoMV (CC0)
Poble
Poble del municipi de la Tallada d’Empordà (Baix Empordà), al SE del cap del municipi, a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, entre Verges i Ullà.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu Formà part del comtat d’Empúries dins la batllia de Verges
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina