Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Lluís Icard i de Subirats
Literatura catalana
Història
Poeta.
Vida i obra Actiu durant el primer terç del segle XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou armat cavaller i, entre el 1430 i el 1433, se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…
,
Muhàmmad bin Salman
Política
Príncep hereu saudita.
Fill de Salmān bin ʿAbd al-ʿAzīz Āl Saʿūd , es graduà en dret a la Universitat d’Al-Riyād El 2009 el seu pare aleshores governador d’Al-Riyād el designa conseller especial, i el 2013 ministre de la Cort del Príncep Hereu En accedir el seu pare al tron gener del 2015, el nomenà ministre de Defensa, càrrec des del qual llançà l’ofensiva contra els rebels xiïtes del Iemen houthis, considerats aliats de l’Iran La intervenció, bé que aconseguí el control de la capital Sanà, ha donat lloc a una de les guerres civils més cruentes del segle XXI, en la qual l’Aràbia Saudita i els seus aliats han estat…
La bogeria
Literatura catalana
Novel·la naturalista i sociològica de Narcís Oller, publicada el 1899.
Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges, les trajectòries dels quals s’…
Sudan 2012
Estat
Les protestes contra les mesures d'austeritat, les relacions tenses amb el Sudan del Sud, independent des del juliol del 2011, i la rebellió del Kurdufan van ser els principals problemes als quals es va enfrontar el president Umar al-Baixir, en el poder des del 1989 En les protestes, molt seguides pels universitaris a Khartum al final de juny, els manifestants van denunciar la pujada de preus dels productes de primera necessitat, com els combustibles, el blat i el sucre, i van criticar la devaluació de la lliura, la divisa nacional, del 40%, unes mesures que va prendre el Govern de coalició…
Gazprom
Economia
Companyia d’extracció i distribució de gas russa.
És una de les primeres empreses energètiques del món i la primera en el gas natural, del qual és el primer productor i en controla poc menys del 20% de les reserves mundials, situades sobretot a Sibèria, els Urals i les regions del Volga Produeix al voltant del 90% del gas de la Federació Russa, i és propietària de la xarxa de gasoductes del país, de la CEI i, en consorci amb altres companyies, de ramificacions a Europa i Àsia en total, uns 150000 km El 2006 ocupava de manera directa entre 400000 i 500000 persones Dins la UE, vora una quarta part del gas consumit a la meitat de la primera…
tàtar | tàtara
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turquesa procedent de l’Àsia Central que habita, majoritàriament, a la República dels Tàtars (Rússia), el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Pobles originàriament nòmades, les primeres referències els situen a Sibèria, a les vores del llac Baikal Tradicionalment guerrers, destruïren el primer imperi mongol, però foren anorreats per Genguis Kan 1202, al qual s’uniren en l’ Horda d’Or Convertits a l’islam al segle XIII, a mitjan segle XV constituïren tres kanats independents el de Kazan' 1450-1552, sotmès per Ivan el Terrible el de Qasimov 1452-1687, originari d’una branca del de Kazan’ i annexat a Moscou després que forçaren la població a convertir-se a l’Església ortodoxa russa, i el de Crimea 1420 Aquests kanats mantingueren…
Mahathir Mohammad
Política
Polític de Malàisia.
De família molt humil, estudià medicina i exercí aquesta professió El 1946 ingressà a l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, partit pel qual fou elegit diputat el 1964, però el 1969 fou expulsat del parlament i de l’ONMU per haver retret al primer ministre Tunku Abdul Rahman que menystenia els malais amb relació a altres ètnies Exposà aquesta idea en el llibre El dilema malai 1970, i la gran repercussió que obtingué propicià el seu reingrés al partit, redenominat Front Nacional Barisan Nasional, BN, del qual esdevingué líder indiscutible Elegit novament diputat el 1974, fou nomenat…
Jean-Claude Trichet

Jean-Claude Trichet
© EADS
Economia
Economista francès.
Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…
Sendero Luminoso
Organització terrorista peruana.
Té els orígens en una escissió del Partit Comunista del Perú Partido Comunista del Perú - Bandra Roja del final dels anys seixanta, encapçalada pel professor de filosofia Abimael Guzmán, que en fou el líder des dels inicis fins a la pràctica desaparició Gestat sobretot en medis universitaris, propugnava un ideal de societat comunista inspirat pel maoisme i, en part, en el líder comunista peruà José Carlos Mariátegui Posava també l’accent en la lluita armada i es presentava com a defensor dels camperols pobres Al final dels anys setanta establí camps d’entrenament militars clandestins, i en…
José Eduardo dos Santos
Política
Polític angolès.
Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA 1994 i 1997, però el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina