Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
Vila medieval de Sant Pau de Fenolhet
Situació Vista aèria del sector de la vila sorgit entorn de l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau, de disposició en ventall ECSA - F Tellosa La vila de Sant Pau de Fenolhet, capital de la comarca de la Fenolleda, és situada a 267 m d’altitud, a l’esquerra de l’Aglí, al N de la comarca, i constitueix en l’actualitat el nucli econòmic i de població més important de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′41″ N - Long 2° 30′17″ E Sant Pau de Fenolhet és a 42,5 km de Perpinyà per la carretera D-117 PP-MLIR Història La vila de Sant Pau de Fenolhet deu el seu origen al monestir…
Santa Maria de Sales (Viladecans)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…
Amenorrea
Patologia humana
Definició És anomenada amenorrea l’absència temporal o permanent de la menstruació, és a dir, l’hemorràgia vaginal que es presenta gairebé cada mes durant tota l’etapa de funcionalisme ovàric de la dona Causes i tipus La manca d’hemorràgia uterina pot ésser deguda a una gran diversitat d’alteracions que afectin alguna de les estructures o els mecanismes que intervenen en el desenvolupament del cicle menstrual Segons el moment de la vida en què es produeix l’amenorrea, hom en diferencia tres tipus l’amenorrea fisiològica, l’amenorrea primària i l’amenorrea secundària L’ amenorrea fisiològica…
Lesions elementals de la pell
Patologia humana
Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca elevació de la…
Biologia i genètica 2019
Biologia
Genètica
Reescrivint l’ADN Una de les tècniques que està experimentant un increment d’ús, una optimització tecnològica i una diversificació d’aplicacions més ràpida, però que també està envoltada de qüestions ètiques i legals molt importants, especialment pel que fa a la seva utilització en l’espècie humana, és la que permet editar l’ADN per a introduir-hi canvis dirigits Aquesta tècnica, coneguda amb el nom de CRISPR-Cas9, permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , de manera poc invasiva, per a introduir modificacions planificades, com per exemple corregir mutacions responsables de…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
L’hospital de Santa Maria de Lleida
Art gòtic
El sever i compacte edifici de l’hospital, vora la Seu Nova ECSA – JTodó Al llarg de l’edat mitjana la ciutat de Lleida mostrà una gran preocupació per l’atenció i l’acolliment de pobres, malalts i desvalguts Bona prova d’això és l’elevat nombre d’institucions assistencials que s’hi erigiren d’ençà del segle XII Amb tot, la mala gestió i les dificultats per a obtenir rendes precipitaren la progressiva desaparició de la majoria d’aquests centres, mentre la resta subsistia en unes condicions força lamentables A mitjan segle XV, la situació devia ser especialment dramàtica, de manera que sorgí…
Els Ports
Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de…
La serra del Montsant
El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…
El massís de Garraf-Ordal
Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina