Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Columbia Després, entre el 1953 i el 1959, fou professor al Teacher’s College d’aquesta universitat També ensenyà al Mannes College of Music El 1959 entrà a formar part del departament de música de la Universitat de Yale Entre el 1960 i el 1967 fou editor del Journal of Music Theory La seva aportació més important a la teoria musical és un mètode analític per a l’explicació de la música atonal, recollit en el llibre The Structure of Atonal Music 1973 Altres obres seves són The Compositional Matrix 1961, Tonal Harmony in Concept and Practice 1962, The…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-XVIII El 1965…

Treballà a les catedrals de Toledo, Palència i Sevilla Fou el responsable de la interpretació del cant pla a la catedral de Cadis entre el 1686 i el 1709 Escriví l’extens tractat Curiosidades de Cantollano, sacadas de las obras del Reverendo don Pedro Cerone de Bérgamo, y de otros autores dadas a luz a costa de Jorge de Guzmán, natural de la ciudad de Cádiz, en donde actualmente exerce el Oficio de Sochantre de la Santa Iglesia Cathedral en dicha Ciudad Madrid, 1709, destinat a l’ensenyament del cant pla al seminari de San Bartolomé El caràcter marcadament pràctic de l’obra és el tret més…

Els llavis són dos replecs carnosos disposats al voltant de l’orifici bucal que posen en comunicació la boca amb l’exterior s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials Fonamentalment, els llavis es componen de fibres musculars que corresponen al múscul orbicular de la boca quan aquest múscul es contreu, els llavis es premen entre si Per fora de l’orbicular de la boca hi ha els anomenats músculs cutanis de la cara que, en contreure’s, projecten les comissures lateralment La superfície dels llavis és coberta per pell, a la part més externa, i mucosa, a la més interna Els llavis…

Autor d’un gran nombre d’articles històrics, fou director del diari El Mercantil Valenciano i fundà el Heraldo Complutense El seu interès per la història el dugué a escriure un Curso elemental razonado de historia universal 1871, que es reedità en microforma el 1998 La seva principal aportació historiogràfica és l’obra Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894, del qual només edità el primer volum dels tres previstos Del 1892 és l’opuscle Descripción del sepulcro gótico descubierto en la capilla de San Francisco de Paula en la iglesia de los…

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i…

Graduat en física per la Universitat de Munic 1963 i doctorat per l’Institut Max Planck de Munic 1970 Després de diverses estades al California Institute of Technology, la Universitat de Cornell, l’Institut Max Planck i la Universitat de Cambridge, del 1975 al 1985 ocupà la plaça d’investigador principal al departament de sanitat de l’estat de Nova York Posteriorment ha fet recerca a les universitats d’Albany Nova York i Cambridge, a l’Institut Max Planck de Heidelberg, al Howard Hughes Medical Institute i a la Universitat de Columbia Els anys vuitanta desenvolupà tècniques de millora del…

Vida Feu estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es llicencià en filosofia i lletres art a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 Simultàniament estudià musicologia amb Macario S Kastner a Lisboa 1972-74, amb el qual s’especialitzà en la música de tecla ibèrica, i amb Raymond Meylan a Basilea 1975 La seva aportació més important fou la tasca de recerca, documentació, catalogació i difusió del patrimoni de la música per a tecla existent als arxius de Catalunya Collaborà amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també en…

Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del tractat de J…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…