Resultats de la cerca

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune fille au…

Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà amb el…

El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe  La seconde surprise de l’amour  1959, de Marivaux  Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre…

Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a posar…

És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…

Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres començaren a…

El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’Angulema el 2001…

Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest autor El…

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…

Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault durant l’entre-…