Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Federació Catalana de Cineclubs
Cinematografia
Entitat creada el 1978 i que es presentà oficiosament per mitjà de la seva revista "Fulls de cinema" (1978-79; cinc números).
Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est Catalunya, Aragó i…
,
Jaume Serra

Retaule de Sant Esteve de Gualter, obra de Jaume Serra (vers el 1385)
MNAC
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies…
La Barcelona pictòrica de Ramon Destorrents
Art gòtic
Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’expandiren a centres de tota mena Les demandes s’estengueren de les grans…
Presó per al vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers cessats per l’article 155
La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, accepta la petició de la Fiscalia i dicta presó incondicional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per a 7 dels consellers cessats en virtut de l’aplicació de l’article 155 Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó A tots se’ls acusa dels delictes de rebellió, sedició i malversació arran del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República, i s’enfronten a penes de presó que poden arribar fins a trenta anys No es presenten a declarar el president…
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’…
el Riberal
el Riberal vist des del castell de Corbera
© Fototeca.cat
Plana al·luvial de la vall de la Tet, al Rosselló, entre el coll de Ternera (límit amb el Conflent) i l’aglomeració de Perpinyà, ja en plena plana rossellonesa.
El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de Corbera de…
Sant Hilari (Cardedeu)
Art romànic
La capella de Sant Hilari es troba situada al nord del terme municipal de Cardedeu, a l’era de la casa Ros de Sant Hilari De fet, no es tenen notícies concretes de l’existència d’aquesta capella en temps molt antics, però es conserva un pergamí del mas Lledó en què el 1158 Ramon Joan ven a Joan Aialbert i Bassa una propietat ubicada al camp del Molnar, que confronta a migdia amb l’alou de Sant Hilari, a la parròquia de Santa Maria de Cartitulo Cal pensar, doncs, que existia en aquesta època una capella sota l’advocació de Sant Hilari No s’ha trobat cap més document que faci…
Molí de Can Fèlix (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció que encara ens ha pervingut del molí J Bolòs Molí segurament dels darrers segles medievals, situat al costat de la riera de Navel i a 1 km al sud del mas Querol Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,8 — y 49,5 31 TCG 978495 Per arribar-hi cal seguir al llarg de 4, 3 km una pista que surt de l’actual poble de Montmajor i pren una direcció sud-est Molí La construcció més antiga de l’actual mas de Can Fèlix és una espècie de torre, de planta trapezial, feta amb carreus…
Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària
Grup d’experts que depèn de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans.
Té per missió la investigació de casos de privació arbitrària de llibertat o que incompleixen els acords subscrits pels estats membres en matèria de respecte als drets humans Els experts del grup, dels quals es requereix independència i imparcialitat respecte als casos investigats, estan facultats per a cercar o rebre informació tant dels governs i dels òrgans dels estats com d’organitzacions no governamentals, dels individus afectats, de les seves famílies i dels seus representants Presenta anualment un informe al Consell de Drets Humans de l’ONU Les conclusions del Grup no són vinculants,…
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina