Resultats de la cerca
Es mostren 764 resultats
Marcelino Menéndez y Pelayo
Literatura catalana
Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1871-73), que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875.
Vida i obra Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, i amb els professors Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, que el feu destinatari pòstum del seu arxiu personal, com Josep M Quadrado, amb qui feu coneixença a Mallorca Valorà públicament el nou ús literari de la llengua catalana i més concretament la qualitat literària de l’obra de poetes com Verdaguer i de narradors com Oller És de destacar el seu discurs de gràcies als Jocs Florals de Barcelona del 1888…
Carles Canut i Bartra

Carles Canut
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral.
Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…
Rafael Argullol i Murgadas
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley 1979-81 i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura 2002-08 Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la sensibilitat…
Gonzalo Boye Tuset
Advocat xilè de nacionalitat xilena i espanyola.
Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…
Fernando Sánchez Dragó

Fernando Sánchez Dragó (2013)
© El Hormiguero
literatura castellana
Periodisme
Filologia
Escriptor, periodista i filòleg castellà.
Llicenciat en filologia romànica 1959 i en llengües modernes 1962 per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres 1962 Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques Cambio 16 , Diario 16 , Época , El Mundo , Tiempo , Próximo Milenio , Año Cero , Vogue , etc També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán 1955-56 i…
Antoni Martra i Badia
Cinematografia
Empresari exhibidor, comerciant i cineasta amateur.
Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…
Agustina Bessa-Luís
Literatura
Nom amb què signava l’escriptora portuguesa Maria Agustina Ferreira Teixeira Bessa.
El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona, A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles són Ternos…
L’art sota el primer franquisme
Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…
Joan Amorós i Andreu
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina