Resultats de la cerca

Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de quinze sitges…

Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no…

Situació Sant Joan de Viladellops Detall de la porta tapiada del mur nord de l’antiga edificació romànica aprofitat en construir l’església moderna ECSA - JA Adell La capella de Sant Joan de Viladellops es troba dins el petit nucli de Viladellops Mapa 35-17447 Situació 31TCF944737 Per a arribar a Viladellops cal seguir la carretera comarcal 244, que des de Vilanova i la Geltrú mena a Vilafranca del Penedès uns 5 km abans d’arribar a aquesta població s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que mena directament al veïnat de Viladellops MLIR Història La primera menció del lloc de Viladellops és de…

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça…

A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…

Situació Capçalera de l’església, un edifici de la plenitud del segle XII que manté la tradicional decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel de Pilzà és dins el recinte del que fou l’antic castell Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església parroquial de Sant Miquel, que havia estat la capella castellera de la fortalesa de Pilzà, formà part integrant fins el 1956 del bisbat d’Urgell Una de les primeres mencions documentals indirectes d’aquesta església data de l’any…

Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…

Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’incrementa…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…