Situació
Sant Joan de Viladellops. Detall de la porta tapiada del mur nord de l’antiga edificació romànica aprofitat en construir l’església moderna.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Sant Joan de Viladellops es troba dins el petit nucli de Viladellops.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF944737.
Per a arribar a Viladellops cal seguir la carretera comarcal 244, que des de Vilanova i la Geltrú mena a Vilafranca del Penedès: uns 5 km abans d’arribar a aquesta població s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que mena directament al veïnat de Viladellops. (MLIR)
Història
La primera menció del lloc de Viladellops és de l’any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la villa de Lobos. L’església de Sant Joan de Viladellops es documenta poc després. L’any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l’esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l’alou o vila anomenada de Viladellops, amb tots els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata. Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. L’alou de Viladellops, amb totes les seves pertinences, consta així mateix en les butlles dels papes Silvestre II i Benet VIII dels anys 1002 i 1023 respectivament, adreçades a Sant Cugat del Vallès, on es confirmen tots els seus béns.
Segons una visita pastoral de l’any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d’Olèrdola i mai no passà d’ésser una simple capella del terme.
L’església ha estat restaurada en els últims anys. (RMUC-JARN)
Església
Es tracta d’un edifici que, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s’efectuaren sobre l’edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se’n remodelà l’interior, i molt probablement es construí la forma actual de l’edifici, per al qual s’aprofità part del mur nord de l’església original, on s’observa, paredada, una porta, en arc de mig punt, de dovelles petites.
L’aparell d’aquesta part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposats en filades uniformes i regulars.
Sense exploracions arqueològiques no es poden fer majors afirmacions sobre aquest edifici, que presenta la singularitat d’una porta oberta al nord, el qual podria correspondre a una obra del segle XI, sense excloure una datació posterior. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. I, pàgs. 91 i 233-234