Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Castell de Tagamanent
Art romànic
El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes de terres del…
Sant Pere de Jorba
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere de Jorba una…
Castell d’Albatàrrec
Art romànic
El poble d’Albatàrrec és a 147 m d’altitud, a la plana alluvial de l’esquerra del Segre Aquest indret fou colonitzat, conjuntament amb Vilanova de Fontanet avui la Bordeta, Albarés i Pedrós, en una data posterior al 1168 Repoblat per habitants del nucli de Lleida Albatàrrec es convertí en un “ carrer ” de la ciutat de Lleida, caràcter que no perdé fins ben entrat el segle XIV No han pervingut, malauradament, notícies d’època medieval del castell d’Albatàrrec Tanmateix hi ha referència d’un tal Pere d’Albatàrrec, de ben segur senyor del lloc, el qual l’any 1191 va cedir tots els…
Líbia 2016
Estat
Zona urbana destruïda pels combats entre les faccions enfrontades a Líbia © Hélène Caux / UNHCR Les dificultats per a formar i consolidar un govern d’unitat nacional que posés punt final al xoc de legitimitats entre els governs de Trípoli i Tòbruk van marcar l’agenda política d’aquest país Al gener, Fàyiz Sarral –escollit per les Nacions Unides per a dirigir el consell presidencial que havia d’implementar els acords– va nomenar els 32 ministres que havien de compondre el Govern d’unitat nacional La proposta exigia que els dos parlaments referendessin el nou Govern, però, el 25 de gener, el…
acumulador cinètic d’energia
Tecnologia
Òrgan de màquina capaç d’acumular energia cinètica i de cedir-la, sigui per a provocar un moviment, sigui per a compensar les fluctuacions de velocitat motivades per un aparell de règim motor no constant.
Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg
Castell de Pira
Art romànic
El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona , títol que no utilitzaren els…
Castell de Riudoms
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però, va fracassar…
Austràlia 2010
Estat
Julia Gilliard es va convertir en la primera dona al capdavant del Govern d’Austràlia © NATO A Austràlia van destacar dos fets pel que fa a les relacions internacionals Al febrer, el primer ministre britànic, Gordon Brown, va disculpar-se públicament en nom del seu país per haver enviat milers de persones a les antigues colònies, en el marc d’una política oficial de migracions forçades D’altra banda, al mes de maig, es va saber que els sospitosos de l’assassinat de Mahmoud al-Mabhouh, líder de Hamàs, asassinat a Dubai pel Mossad, el servei d’intelligència israelià, havien utilitzat passaports…
Pedralbes

Vista parcial del claustre gòtic del monestir de Pedralbes
JoMV
Monestir
Monestir (Santa Maria de Pedralbes) fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada al SW de l’antic nucli de Sarrià, al vessant E de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i feu construir també la…
abandó
Transports
Dret marítim
Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses —nau o mercaderies— que són objecte de l’assegurança.
L’abandó és una institució pròpia de l’assegurança marítima, admesa arreu del món als Països Catalans es troba ja documentat en unes ordinacions barcelonines del 1435
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina