Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament…

La seva activitat principal és la publicació de la collecció homònima, en català, seguint el model de les grans colleccions clàssiques europees Guillaume Budé, Teubner, etc, iniciada el 1922 per l’editorial Alpha, sota el patrocini de Francesc Cambó Fou dirigida per Joan Estelrich fins el 1958 i per Carles Riba fins el 1959, i després per un consell directiu integrat, inicialment, per Josep Alsina, Joan Petit succeït per Jaume Berenguer, Miquel Dolç, Josep Vergés i Fàbregas i Joan Baptista Solervicens Gràcies, sobretot, a Riba que, amb Joaquim Balcells per a la part llatina, fou director…

Depèn de la Generalitat de Catalunya i el Consejo Superior de Deportes Nasqué amb l’objectiu de posar a disposició dels esportistes i entrenadors d’arreu d’Espanya tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per aconseguir nivells alts en les grans competicions esportives Disposa d’una residència per a més de tres-cents esportistes, serveis científics i de salut, i installacions específiques per a diversos esports camp de futbol, pavelló de gimnàstica, pistes d’atletisme, pistes de tennis, piscina coberta i descoberta, camp de voleibol de platja, sales d’halterofília, d’esgrima,…

Són gestionats unitàriament per la Fundació Cipriano García, organisme autònom de la CONC Comissió Obrera Nacional de Catalunya L’Arxiu Històric de la CONC fou creat el 1990 i des del 1994 és gestionat per la Fundació Cipriano García Els objectius de l’Arxiu són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica 1939-78 i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació Forma part de la Xarxa d…

Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…

Format a la Universitat Hofstra Nova York, s’inicià com a actor teatral, i el 1966 la seva interpretació en The Rose Tattoo de Tennessee Williams obtingué un gran èxit El 1969 debutà en el cinema Me and My Brother , de Robert Frank La seva trajectòria continuà amb prop de dos-cents títols de gèneres molt variats, que l’acrediten sobretot com un dels actors secundaris més destacats En aquesta categoria aconseguí l’Oscar l’any 1979 per The Deer Hunter 1978, de Michael Cimino Altres films amb una participació notable o que ha protagonitzat són Annie Hall 1977, de Woody Allen,…

Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de Comabella ”, amb totes…

Estructurada en sis volums temàtics ordenats cronològicament –l’obra arrenca amb el volum dedicat a la guerra del Francès i es clou amb el dedicat a la Restauració i la crisi colonial– i un setè volum monogràfic a la Renaixença política i literària L’obra fou redactada en un període en què l’autor encetà extenses recerques històriques sobre la Catalunya moderna i contemporània Aquesta obra anà precedida per Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI al XVIII 1946-47 i continuada per La economía de Cataluña en el siglo XIX , publicada pòstumament el 1961 Format en el periodisme,…

L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…

Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena…