Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Santa Anastàsia (Montseny)
Art romànic
Situació Les ruïnes de la capella de Santa Anastàsia després de la seva barroera destrucció M Anglada Aquesta capella es troba al cim d’un pla situat a 800 m d’altitud sobre el nivell del mar, que forma la serra de Naval, prop del mas Cervera En aquest pla hi ha un càmping de caravanes Mapa L37-14364 Situació 31TDG496247 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà dreta, cap a llevant, abans del quilòmetre 15 de la carretera de Palautordera a Seva La pista, de 2,4 quilòmetres de recorregut, és senyalitzada amb rètols que indiquen a Can Cervera MAB Història La capella de Santa Anastàsia presidia l…
Perdiu xerra
Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…
Santa Magdalena del Sàlzer (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat L’esglesiola de Santa Magdalena del Sàlzer és situada a ponent del terme municipal d’Odèn, en una de les valls tributàries del Segre, prop del congost d’Oliana, al costat nord-occidental del barranc de la Móra Comdal Mapa 291M781 Situació 31TCG653638 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell, trencant, a mà dreta, després del punt quilomètric 88, a l’indret de cal Giralt A uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà esquerra Continuant sempre per aquest camí, cal estar atent, perquè…
Mare de Déu del Remei del castell de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de la capella del castell de Cambrils L Prat Damunt un turó de la serralada del Bartolo Vell, sobre la solana de Sopenya, formant part del conjunt del castell de Cambrils, hi ha l’esglesiola de la Mare de Déu del Remei, lloc des del qual la naturalesa ofereix un esplèndid panorama a l’observador a migjorn el serrat de la Creu, que enllaça amb el de Morés, a ponent la roca de Medes, i a tramuntana la cinglera de Tartera Mapa 291M781 Situació 31TCG675664 Per anar-hi cal seguir el mateix camí de l’església de Sant Martí de Cambrils Una vegada…
Sant Miquel de Vilandeny (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant Les reformes posteriors dutes a terme a la nau, motivaren que l’absis restés manifestament desplaçat L Prat A l’apèndix que configura el costat sud-oriental del terme municipal de Navès, envoltat per terres del Berguedà, hi ha l’església de Sant Miquel de Vilandeny Mapa 330M781 Situació 31TCG913482 Al punt quilomètric 7 de la carretera de Cardona a Berga hi ha el trencall que porta a Gargallà, que cal seguir Des de Gargallà hom arriba a Vilandeny amb 2 km Hom trobarà les claus a la Saleta de Vilandeny Història De l’església de Sant Miquel…
Santa Maria de Puigcerdà
Art romànic
La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII En aquest sentit hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el capellà de…
Santa Maria de Castellmeià (Torrefeta)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà situat prop del castell que li dona el nom ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, que s’emplaça a migdia del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG590219 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra s’ha de seguir la carretera L-324 que duu a Sant Ramon, i a 2 km agafarem a mà dreta una pista que en uns 500 m mena al temple de Santa Maria XSB Història El lloc fou conquerit al segle XI pels comtes d’…
Santa Creu de Pavia (Talavera)
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la porta d’arc de mig punt rebaixat i el campanar d’espadanya en el seu punt d’unió amb l’absis ECSA-X Solé L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord Mapa 34-15 390 Situació 31TCG623067 Per a accedir-hi des de la carretera N-II, a uns 8 km de Cervera en direcció cap a Barcelona, cal prendre un trencall a mà dreta en direcció sud que passa per Sant Antolí Des d’aquesta població, cal agafar la carretera LV-2031 i a uns 5 km s’arriba a Pavia XSB…
Santa Maria del Solà (Biosca)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb el petit campanar d’espadanya convertit en comunidor ECSA-E Pablo Absis de l’església, sobrealçat, ornamentat amb quatre petites pilastres coronades per sengles capitells ECSA-X Solé L’església de Santa Maria es troba aïllada dalt d’un turó des d’on es té una magnífica vista panoràmica dels voltants muntanyosos Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656394 Per a arribar-hi, cal prendre des de Biosca una pista en direcció nord que condueix al poble de Lloberola, a 5,5 km Des d’allí cal continuar en direcció est uns 2,5 km i agafar un trencall a mà dreta que…
Sant Cebrià de Flaçà
Art romànic
Situació Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós Mapa L39-12296 Situació 31TDG963556 MLlC-JAA Història El terme de Flaçà Flociano apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple També s’esmenta en altres donacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina