Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Els picnogònids
Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues litorals i dels…
oviscapte

Oviscapte de somereta
© Xevi Varela
Entomologia
Formació típica de les femelles d’alguns grups d’insectes, com ara els odonats, els ortòpters i els himenòpters.
Es troba al final de l’abdomen com a prolongació del vuitè o el novè segment i consta de tres parells de valves quitinoses És l’òrgan emprat per a pondre els ous als indrets adients segons els grups els odonats a les plantes aquàtiques, els ortòpters sota terra i els himenòpters dintre plantes i animals i, per tant, és adaptat en cada cas com a òrgan perforador, excavador o fiblador
sex-ratio
Biologia
Sociologia
Expressió anglesa per a significar l’índex que relaciona el nombre de mascles per cent femelles en una població.
Eventualment, percentatge de mascles en una població En les poblacions humanes aquest índex és favorable a les dones, llevat de societats agràries excepcionals que practiquen l’avortament o l’infanticidi selectiu per tal d’assegurar el sexe masculí dels fills, especialment dels primogènits Els barons són lleugerament majoritaris en les edats més joves per ser biològicament més freqüents al naixement El que fa majoritàries les dones en el conjunt de les poblacions és la sobremortalitat masculina associada a una major intensitat dels comportaments de risc i els hàbits nocius En les edats…
agalàctia
Veterinària
Malaltia infectivocontagiosa que afecta les ovelles i les cabre s femelles, especialment les lleteres, anomenada també mamitis
o mastitis
.
El germen responsable fou isolat el 1923, per Bridré i Donatien, a partir de la sang d’animals malalts Produeix lesions en articulacions, ulls i mamelles la via més freqüent d’entrada de gèrmens a l’organisme és possiblement la digestiva durant la malaltia la secreció làctica disminueix o cessa totalment, i alhora és freqüent l’avortament en les gestants els sèrums hipermimunes proporcionen solament una protecció transitòria
col·leteri
Anatomia animal
Entomologia
Glàndula accessòria parella, secretora d’una mucositat en el sistema reproductor de la majoria de les femelles dels insectes.
Forma l’ooteca en els ortòpters, un revestiment gelatinós en els ous del gènere Chironomus , i un ciment que uneix els ous al substrat en molts altres insectes
La tortuga d’orelles vermelles
Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…
Mostela
La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-180 g a les…
aparellament

Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
Jordi Martí i Rosselló
Literatura
Escriptor, conegut com Es Mascle Ros.
Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…
,
Zoologia 2012
Zoologia
El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou ben alimentades i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina