Resultats de la cerca

Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos , per a flauta i piano,…

Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino La flauta màgica a Lübeck Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund La valquíria a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco 1977 i a la Metropolitan Opera House de Nova York 1980, gairebé sempre amb papers wagnerians Sigmund, Lohengrin, Tristan El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L…

Estudià amb Margarete Haeser al Conservatori de Zuric i el 1941 debutà en Madama Butterfly  al teatre municipal Solothurn-Biel Passà després a l’Òpera de Zuric 1943-50, on s’anà especialitzant en papers lírics de Mozart i Richard Strauss Actuà per tot el món i als festivals de Salzburg des del 1947, on sovint interpretà òperes mozartianes i de Richard Strauss, posteriorment enregistrades en disc, Glyndebourne, etc Cantà també a l’Òpera de Viena des del 1947 fins a la seva retirada 1974, i del 1953 al 1968 al Metropolitan Opera House de Nova York Sobresortí en els papers d’ Arabella  i Ariadne…

Estudià cant amb FW Hezel i D Jacob, i el 1962 debutà a Essen amb un paper secundari d' El cavaller de la rosa Dos anys més tard fou contractat per l’Òpera d’Hamburg, amb la qual, després d’haver representat petits papers, arribà a interpretar el de Wotan L’or del Rin i La valquíria El 1970 es presentà com a Sarastro La flauta màgica a Glyndebourne i posteriorment debutà a Chicago 1971, el Metropolitan de Nova York i Bayreuth 1972, l’Òpera de Viena 1973, el Covent Garden de Londres 1974 i la Scala de Milà 1976, gairebé sempre amb papers wagnerians, en els quals s’ha convertit en un…

Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…

Fou alumne de Joseph Rampal al Conservatori de Marsella, on es diplomà el 1952 Es perfeccionà a París, i el 1961 fou guardonat amb un premi al Concurs de Ginebra El 1964 fou nomenat flauta solista de l’Orquestra de la Radiotelevisió Francesa Del 1967 al 1972 fou membre de l’Orquestra de París Aquest darrer any passà a ser solista de l’Orquestra Nacional de França, i a partir del 1977 formà part de l’Ensemble InterContemporain, fundat per Pierre Boulez Fou professor del Conservatori de París i al Centre Internacional de Niça, que dirigí des del 1986 També impartí classes magistrals al…

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres destaquen Primeira…

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre de les formacions Grupo Renovación 1929 i Agrupación Nueva Música 1936, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres movimientos de jazz L’any 1934 compongué la seva primera obra dodecatònica, per a piano i flauta…