Resultats de la cerca

El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però el component…

Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que aquests han…

Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència

Dintre d’un marge d’intensitat del camp magnètic que no excedeixi uns quants milers de gauss, la separació de les línies desdoblades és proporcional a la intensitat del camp magnètic aplicat Descobert per Zeeman el 1896, significà, en el cas de l’hidrogen, una confirmació de la teoria clàssica de l’àtom de Bohr Quan la separació de les ratlles és deguda només al desdoblament dels nivells d’energia que intervenen en l’emissió de les línies espectrals, hom parla de l' efecte Zeeman normal , i el fenomen pot ésser explicat per la teoria clàssica En el cas general, anomenat efecte Zeeman anòmal…

Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur eventual insaturació…

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…

És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el…

Els principals agents de blanqueig són clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF Elementary Chlorine Free o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor menys tòxic, i a les pastes TCF Totally…

A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de…

En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…