Resultats de la cerca

Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura hispànica, de…

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses…

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les Filipines, a…

Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…

Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i, a la mort d’aquesta 1770, per la seva…

Estudià amb F Bonet i debutà a disset anys al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen poc abans de cantar amb J Gayarre La favorita , on intervingué amb un petit paper Després d’actuar a Màlaga la temporada 1891-92, debutà al Teatro Colón de Buenos Aires el 1892 i es presentà al Teatro Real de Madrid la temporada 1893-94 El 1896 actuà al Teatro alla Scala de Milà amb Hamlet , moment a partir del qual fou considerada la fundadora de l’escola de coloratura hispànica El mateix any es presentà a Nova York i entre el 1897 i el 1898 tingué un gran èxit a Rússia En 1899-1900 feu una gira per…

A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…