Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
gallet
Militar
Petita palanca, amb l’extrem lliure en forma d’arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils i que hom acciona amb el dit per disparar.
Susa

Fris dels Arquers, provinent del palau reial de Susa (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…
Carèlia

Llacs de la regió de Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca.
Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Ladoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos desnivells que han…
Santa Maria del Pla (Áger)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la seva esposa…
Mare de Déu de Bonrepòs (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior de l’església, ara totalment integrada a la part baixa d’una dependència agrícola ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs és actualment una explotació agrària de la Diputació de Lleida Mapa 33-12290 Situació 31TCG389561 S’hi arriba per una còmoda pista, ben senyalitzada, que surt de la carretera que va del coll de Comiols a Sant Salvador de Toló JAA Història L’antiga església de Santa Maria de Bonrepòs fou donada l’any 1205 al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el qual encomanà a 3 canonges i a algunes monges o donades la cura del…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…
vegueria
Història
Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer
.
A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…
Aiora
Vista aèria de la vila d’Aiora, al peu d’un turó culminat per les restes d’un antic castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla de La Marta,…
Sant Aventí de les Cases (Tor-la-ribera)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, característica pel seu absis poligonal de transició al gòtic ECSA - JA Adell L’església de Sant Aventí és al centre del petit despoblat de les Cases de Sant Aventí, situat al vessant meridional del Montet, a 1180 m d’altitud Mapa 32-10 213 Situació 31TBG980937 S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del quilòmetre 3 de la carretera de Vilacarle a Torla-ribera JAA Història L’any 1007 l’abat Galí d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí Es tracta de la primera notícia que s’ha trobat d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina