Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
base de Brønsted i Lowry
Química
Qualsevol substància acceptora d’ions hidrogen o protons independentment de quina sigui la seva càrrega elèctrica i el dissolvent que la conté.
àcid de Brønsted i Lowry
Química
Qualsevol substància donadora d’ions hidrogen o protons independentment de quina sigui la seva càrrega elèctrica i el dissolvent que la conté.
orbital atòmic
Química
Cadascuna de les funcions, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions…
rodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 45, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i forma part del grup del platí Fou descobert per WH Wollaston l’any 1803 i aïllat pur per WH Wollaston i S Tennant l’any 1804 És un element rar, que constitueix un 10 - 7 per cent del pes de l’escorça terrestre i ocorre a la natura en forma nativa associat amb els dipòsits de platí i constituint-ne aproximadament un 4% en pes És un element monoisotòpic El metall és de color blanc d’argent amb llustre metàllic, i presenta, juntament amb el ruteni, la duresa més elevada 100-120 vickers entre els metalls del grup del platí És resistent a l’…
Gran Col·lisionador d’Hadrons
Accelerador de partícules del CERN a la frontera francosuïssa, prop de Ginebra.
Fou construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la collaboració de més de 10000 científics i enginyers de més d’un centenar de països Té com a missió principal verificar les teories i prediccions sobre les partícules subatòmiques i el seu comportament, especialment del model estàndard , amb alguns centres d’atenció preferent, com són el bosó de Higgs i les teories sobre supersimetria L’estructura principal és un túnel circular de 27 km de longitud, situat a una profunditat d’entre 50 m i 175 m, on les partícules són sotmeses a grans velocitats per tal d’obtenir energia La xarxa d’anàlisi…
Els ecosistemes halobis
Salicornar, a l’illa de Buda delta de l’Ebre, amb dues espècies de salicòrnia, una perenne, la cirialera vera Arthrocnemum fruticosum , i l’altra anual, la cirialera herbàcia Salicòrnia herbacea , clarament diferenciades pels colors verd la primera i vermell la segona que prenen al final de l’estiu Anna Motis La vegetació dels ecosistemes halobis o salobrars comprèn bàsicament tres grans tipus de comunitats els salicornars herbaci Thero-Salicornion i arbustiu Arthrocnemion fruticosi les jonqueres halòfiles, la jonquera amb plantatge crassifoli Schoeno-Plantaginetum crassifoliae i l’…
complex adsorbent
Geologia
Col·loides, matèria orgànica i argiles del sòl, que poden fixar ions positius (Ca2+, K+...), i fan la funció de magatzem de fertilitat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina