Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
Ton Koopman
Música
Organista, clavecinista, director d’orquestra i musicòleg holandès.
Estudià musicologia a la Universitat d’Amsterdam i es diplomà amb dos premis en orgue i clavicèmbal al conservatori d’aquesta ciutat Ha fundat diversos grups de música antiga, entre els quals Musica da Camera 1966, Musica Antiqua Amsterdam 1970, Orquestra Barroca d’Amsterdam 1978 i el Cor Barroc d’Amsterdam 1992, dedicats fonamentalment a la música dels segles XVII i XVIII Ha aparegut com a director convidat de nombroses orquestres, com ara la Simfònica de Viena Al mes de juny del 2000 dirigí La flauta màgica , de Mozart, a Rotterdam Aquest mateix any presidí el jurat del Concurs…
Miquel Roca Carbonell
Esgrima
Tirador, àrbitre i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de La Salle Bonanova, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà campió individual de Catalunya 1976, 1978, 1986 i d’Espanya 1976, 1977, 1985 També fou campió estatal per equips 1977, 1978, 1979, 1984 i universitari 1980, tant per equips com individual Amb la selecció espanyola, disputà tres Campionats del Món 1975, 1977, 1978 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, fou finalista en els Jocs Mediterranis 1975 i aconseguí la victòria a la Copa Berna 1978 S’…
Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra
Música
Formació orquestral creada l’any 1992 pel Govern d’Andorra, amb el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà.
El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de Tortosa L’…
Josep Roca i Galès
Història
Dirigent obrer, cooperativista i republicà.
Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb Baldomer…
Béla Tarr
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès.
Els seus primers treballs foren documentals sobre la vida de la classe treballadora, i el 1980 debutà amb Szabadgyalog ‘L’intrús’ Panelkopesolat Gent prefabricada, 1981 fou la primera pellícula en què treballà amb actors professionals en els papers principals Macbeth 1982 suposà un canvi radical d’estil, ja que es dividia només en dos actes, un de cinc minuts abans dels crèdits i un segon de cinquanta-set minuts de durada Aquest film marcà les bases estètiques de la seva filmografia posterior, caracteritzada per primers plans de gran impacte, plans mitjans abstractes i plans generals molt…
Santa Maria de Viver (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Viver de Segarra, indret documentat per primera vegada l’any 1098 Actualment és un edifici neoclàssic, però té uns precedents molt més antics El que podria ser el primer esment de l’església es troba en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat el 1119, on s’establí que tot el seu alou que tenia al castell de Viver, amb tots els drets, passés a la catedral d’Urgell, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona amb les seves pertinences Es tenen referències directes de l’església parroquial de Viver des de l’any…
Clint Eastwood
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
S’especialitzà en papers durs i violents, a les ordres de directors com Sergio Leone Per un pugno di dollari , 1964 Il buono, il brutto, il cattivo , 1966 o Donald Siegel Dirty Harry , 1971 Escape from Alcatraz , 1979 Des dels anys setanta ha dirigit i sovint protagonitzat diversos films que li han valgut un creixent prestigi Breezy 1973, The Eiger Sanction 1975, The Outlaw Joseph Wales 1976, Bronco Billy 1980, Pale Rider 1984, Bird 1988, White Hunter, Black Heart 1990, Unforgiven 1992, Oscar a la millor direcció, A Perfect World 1993, The Bridges of Madison County 1995, que a més…
Eduard Grau i Petit
Música
Músic.
L’any 1927 emigrà amb el seu pare a l’Argentina, i s’establí a Mendoza Feu els seus estudis a Buenos Aires Treballà com a compositor i musicògraf, i exercí com a professor universitari Titular de la càtedra d’història de la música a l’Escola Superior de Música de la Universitat Nacional de Cuyo Mendoza, entre el 1948 i el 1986, que dirigí en 1975-81, fou també vicedirector de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Córdoba, i director i organitzador de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Provincial de San Juan A més, fou professor d’…
Alejandro González Iñárritu
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Estudià ciències de la comunicació a la Universidad Iberoamericana S’inicià professionalment el 1984 com a discjòquei en un programa de ràdio, i els anys 1986-88 compongué les bandes sonores d’alguns films mexicans Els anys noranta treballà per al canal televisiu mexicà Televisa Posteriorment fundà la productora Zeta i començà també a estudiar cinematografia i teatre als EUA El 1995 rodà el telefilm Detrás del dinero , al qual seguí El timbre 1996 Amb el drama Amores perros 2000, premiat al Festival de Cinema Llatinoamericà de Lleida i seleccionat per a la candidatura a l’Oscar, aconseguí…
Agustí Vilar i Martínez
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Estudià filologia catalana i fou professor de català a Sant Feliu de Llobregat, on tingué un paper cabdal en la formació de docents de la llengua Participa en la vida cultural i en els moviments veïnals de la seva ciutat, tasca que ha continuat després de restar cec i sord, a l’inici de la dècada de 1990, discapacitat que l’ha portat també a participar en activitats d’entitats com l’ONCE o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec ACIC Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les seves llistes a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions municipals del 2007 Com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina