Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Siegfried Fink
Música
Percussionista alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà…
Aleix Vidal-Quadras i Veiga
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…
Nassau
Llinatge instal·lat a la regió de Lahn, descendents dels comtes de Laurenburg.
A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein extingits el…
Tribunal de Comptes Europeu
Dret
Institució comunitària de rang inferior a les institucions bàsiques (Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia), amb la funció principal de fiscalitzar o controlar els comptes de la Unió Europea.
Creada el 5 d’abril de 1977 per decisió dels representants dels governs dels estats membres, fou constituïda el 18 d’octubre del mateix any i entrà en funcionament amb la sessió inaugural el dia 25 d’aquest mes La seva seu és a Luxemburg És compost per dotze membres, elegits per sis anys pel consell, els quals han d’exercir les seves funcions amb absoluta independència i en interès general de la Unió Europea, i durant el seu mandat no poden exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no Aquest tribunal examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses…
Albert Fabra i Foignet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…
Jean Leclerq
Cristianisme
Medievalista francès.
Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions…
André Krust
Música
Pianista francès.
Fou deixeble d’harmonia d’Olivier Messiaen al Conservatori de Música de París, on també estudià amb Norbert Dufourcq i Pierre Pasquier L’any 1944 fou deportat a causa de la seva vinculació amb la resistència i fou alliberat el 1945 L’any 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Franz Liszt de Budapest i inicià una carrera en la qual alternà la docència en diversos conservatoris —entre d’altres el d’Amiens 1950-53 i Montreuil 1970— amb l’activitat concertística Fou professor convidat a la Universitat d’Ottawa, director del Seminari Musical d’Estiu de Grendelbruck 1972 i professor…
Zusammenbruchstheorie
Economia
Teoria econòmica que formalitzà les aportacions de Marx sobre la impossibilitat del creixement indefinit del sistema capitalista: afirmà que el final d’aquest seria conseqüència inevitable de l’existència de successives crisis econòmiques, cada cop més greus, que el sistema no podria superar.
Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein , a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de H Cunow i…
Arlon
Ciutat
Capital de la província de Luxemburg, a Bèlgica.
Edificada en un turó dominat per l’església de Saint-Donat s XVII-XVIII, és un centre comercial i industrial i mercat agrícola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina