Resultats de la cerca

La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous instruments…

Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de la teoria…

Professor d’Universitat d’una gran influència i un gran prestigi, tant en el món de la sociologia acadèmica com en el de la sociologia institucionalitzada a nivell d’administració i grans fundacions Defensor del funcionalisme, creà l’anomenada “gran teoria”, combatuda per sociòlegs radicals —entre els quals W Mills— que, per llurs idees, restaven més apartats de la sociologia oficial dels Estats Units Entre la seva gran producció escrita cal citar The Social System 1951, Structure and Process in Modern Societies 1960, Family, Socialization and Interaction Process escrita el 1960 en…

Treballà a Alemanya des del 1936 fins al 1961 Vinculat a l’UFA, la seva obra més important és Münchhausen 1943

Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició Estudià amb profunditat la música popular russa Circumscrit als principis del realisme socialista compongué, entre d’altres, dues simfonies 1958 i 1965, el ballet Konyok-gorbunok 1959 i l’òpera Ne tol’o linbov 1961, en la línia de Prokof’ev i del primer Stravinskij Posteriorment, en un concert per a piano 1966 i a Zvony 1967, per a orquestra, assajà la introducció d’alguns elements de l’avantguarda occidental A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar…

Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra, Cityscape , Tagore…

Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818

Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment

Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on…

Treballà a Ratisbona, d’on fou regidor i arquitecte municipal És considerat el cap de l' escola del Danubi En diverses obres donà predomini al paisatge sobre la figura humana tant l’individu Sant Jordi al bosc, 1510, Munic com la massa Batalla d’Alexandre o d’Issus , 1529, Munic són elements empetitits per la magnificència de la natura, que és descrita minuciosament La importància que l’artista concedeix a la natura el portà a fer el que possiblement és la primera pintura on el paisatge és el tema únic Vista del Danubi, 1520, Munic Sovint també…