Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, Roma i Bossey Suïssa, i fou ordenat de sacerdot el 1959 Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic Ha collaborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes Degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya 1985, havia estat ja degà de l’antiga secció de Sant Pacià 1979 i el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona És delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També…

Doctor en enginyeria industrial, la seva vida professional se centrà en l’empresa Áreas, creada per gestionar les àrees de servei de les autopistes catalanes, la primera de les quals obrí el 1968 A partir dels anys setanta l’empresa s’estengué a la resta de l’Estat espanyol, en absorbir la gestió d’àrees de servei de l’autopista Basco-Aragonesa, i en la dècada de 1990 començà la internacionalització Empresari nat, durant la seva trajectòria professional intervingué en la creació i el desenvolupament de diferents empreses de diversos sectors d'activitat Començà a collaborar amb el banc d'…

Inicià la carrera professional l’any 1939 com a collaborador de l’agència Mencheta Redactor i després secretari de redacció d’ El Noticiero Universal 1941-52, collaborà en la revista Destino 1951 i en el diari ABC 1953, fou corresponsal del diari Informaciones i del New York Times , i cap de relacions públiques de Paramount Films Després de dirigir el Diario femenino 1968-69, s’incorporà a La Vanguardia , diari en què exercí professionalment la resta de la seva vida com a columnista i ocupà diversos càrrecs, entre d'altres, el de conseller de direcció Contribuí a reforçar el vessant…

Fou creada el 1916 a iniciativa del regidor Lluís Duran i Ventosa, que en fou el primer president Sollicità l’assessorament tècnic del pedagog Manuel Ainaud i de l’arquitecte Josep Goday i obtingué la collaboració de les entitats culturals, artístiques, obreres i econòmiques barcelonines, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i dels mestres interessats per la pedagogia moderna Rosa Sensat, Josep Barceló, Artur Martorell, Pere Vergés El 1917 establí un pla general de construcció dels nous edificis escolars, entre els quals els grups Baixeras, Lluís Vives, Ramon Llull i l’ Escola…

Gerent del rotatiu familiar La Vanguardia  des del 1969, el 1989 es feu càrrec de l’empresa, després de la mort del seu pare Carles Godó i Valls i impulsà una profunda renovació de la publicació President d’Antena 3 Ràdio —ho fou també d’Antena 3 TV entre els anys 1989 i 1992—, impulsà el 1998 el Grup Godó , del qual és president, i al juny de 2006 la creació d’Unión Radio posteriorment PRISA Radio amb el Grupo Prisa, de la qual fou vicepresident fins el 2014 Presideix també El Mundo Deportivo i és vicepresident de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i del Museu d’Art…

Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques  Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis…

Constituïda el 12 de gener de 2005, l’any 2015 superà el centenar de membres adherits En el manifest fundacional exposa com a objectius millorar la capacitat emprenedora i d’innovació de Catalunya, vetllar per la seva competitivitat, assegurar-ne la cohesió social i projectar-la al món El document incideix també en la necessitat de millorar i augmentar l’autogovern per tal de superar deficiències estructurals que dificulten el ple assoliment dels objectius esmentats És governada per un patronat, renovat almenys cada tres anys amb la rotació de prop d’un terç dels membres i coincidint amb el…

Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat provincial…

L’església de Sant Gervasi té l’origen en una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi ja esmentada el 987 Les notícies augmenten als segles XI i XII, quan s’indica que és situada a Monterols o a Cassoles Sobre aquest darrer nom s’han apuntat diversos orígens “cases soles”, “cassoles” potser hi havia bòviles o “casules” cases petites Al principi del segle XIII la capella quedava dins el castell senyorial de Pere de Montjuïc, qui, l’any 1243, demana al bisbe de Barcelona que li sigui concedida la categoria de parròquia i que, amb aquest fi, la dotarà amb béns propis El bisbe hi accedeix un…