Resultats de la cerca

Amb els estudis inacabats, es guanyà la vida amb oficis diversos i, posteriorment, anà a París on, influït per Antonin Artaud publicà el seu primer recull de poemes Registreren 1948 De retorn a Bèlgica, fou un dels fundadors del collectiu avantguardista Cobra Des del 1955, alternà la residència al seu país amb llargues estades a l’estranger El 1950 publicà la seva primera novella, De Metsiers ‘Els Metsier’, 1950, crònica familiar que el féu famós Seguiren De verwondering ‘L’astorament’, 1963, Het verlangen ‘El desig’, 1978, Het verdriet van België ‘La pena de Bèlgica’, 1983, Schaamte ‘…

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició  s’afilià a Unión de Centro Democrático  i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha atribuït…

Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria informàtica a…

Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca,…

El 24 de novembre es van celebrar eleccions parlamentàries a Mali © UN / Marco Dormini A petició del president interí Dioncounda Traoré, va ser desplegada al gener, al nord del país, una missió francesa, anomenada Serval, formada per 3200 militars Al cap d’uns quants dies, van arribar al país els 2000 homes de la missió txadiana, FATIM I, finalment, es van desplegar els membres de la missió de les Nacions Unides AFISMA, composta en bona part per soldats de països de l’Àfrica occidental L’ofensiva de les tres missions va ser decisiva per a recuperar en pocs dies localitats com…

Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’installaren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca El…

El procés d’adhesió de Macedònia a la UE, iniciat fa cinc anys, encara es troba bloquejat per Grècia, arran del contenciós obert amb aquest país per la denominació de Macedònia com a tal —conflicte que es manté des de la proclamació de la seva independència de l’antiga Iugoslàvia, l’any 1991— L’absència d’avenços, tant en aquest tema com en la incorporació a l’OTAN —també bloquejada per Grècia—, va generar nombroses manifestacions al país, amb el suport del principal partit de l’oposició, la Unió Socialdemòcrata de Macedònia, liderada per l’expresident Branko Crvenkovski SDSM, el qual també…

Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…

La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de carta, sinó…