Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Sant Julià de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Situació Detall de la cantonada del suposat transsepte d’època preromànica inclòs en la reconstrucció del temple feta el 1780 A Bramon Aquesta església presideix el petit nucli de Galliners, situat al sector nord del terme de Vilademuls, 2 km al nord-est del cap del municipi Mapa L39-12296 Situació 31TDG896665 Galliners es troba a la cruïlla o final de la carretera que va de Banyoles, per Borgonyà i Vilavenut i mor en la transversal que enllaça la N-II amb la de Banyoles a Bàscara, i que passa per Vilademuls JBH Història La vila de Galliners és citada en documents dels anys 921 o 925, 941,…
Sant Pere de Vallcàrquera (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme del Figueró, d’origen romànic, bé que molt modificada M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal Mapa L37-14364 Situació 31TDG409198 El camí per anar-hi, d’un o dos quilòmetres de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, del Figueró Passada la font del Molí, es troba l’església Per entrar-hi cal demanar la clau al rector del Figueró MAB Història És una antiga parròquia rural que era situada a la Vallis Carcera o vall…
Fons de cabanya alt-medieval de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de…
Sant Sebastià de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis ornat per un fris escacat sota el qual es disposen les arcuacions cegues ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià centra el poble de Vilarrué, situat a la riba dreta de l’Isàvena, aigua amunt de les Paüls Mapa 32-10 213 Situació 31TCH021061 Per a anar-hi cal agafar una pista de terra que surt de les Paüls en direcció nord Durant 1,6 km la pista remunta la ribera dreta de l’Isàvena fins a trobar les poques cases que formen el poble de Vilarrué MAF-XFG Història L’indret de Vilarrué fou donat l’any 1004 per la comtessa Toda de…
Sant Adrià de Llert, abans Sant Esteve (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Absis de l’església, força malmès ECSA - J Boix Aquesta església és situada al poble de Llert, als vessants de la Muntanyeta de Gavàs i a la riba dreta del Rialbo Al peu de l’església passa el camí del port de la Múria, vers la vall de Benasc Mapa 31-10 212 Situació 31TBH916014 S’hi accedeix des de la carretera C-139, de Graus a Benasc A l’altura del poble de Campo caldrà prendre la carretera de les Viles de Turbó, i, just abans de creuar el Rialbo, s’agafarà el camí que surt a l’esquerra, que s’enfila fins a arribar al poble de Llert JBP Història Aquesta església va ser dotada i…
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…
Castell de la Granadella
Art romànic
Situació Basaments del mur nord de la fortalesa, darrere la tanca dels dipòsits d’aigua de la població ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són situats a ponent del poble de la Granadella, a l’extrem més oriental d’un serrat rocós que té la superfície superior aplanada Mapa 32-16 416 Situació 31TCF045813 L’accés des de Lleida es fa prenent la carretera N-230 o eix de l’Ebre en direcció a Flix i Tortosa Un cop passat el nucli de Torrebesses, que queda a mà esquerra, ens hem de desviar en el proper encreuament en direcció a Reus JRG-XEC Història La primera menció escrita del nucli i…
Castell de les Besses (Cervià de les Garrigues)
Art romànic
Situació Vista de l’indret de les Besses amb l’església de Santa Maria i el tossal on hi ha els vestigis del castell ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell es troben al cim d’un tossal que dominava el poble de les Besses, avui deshabitat, el qual es troba a la dreta del riu de Set, aigua avall de Cervià de les Garrigues Mapa 33-16 417 Situació 31TCF187892 Si seguim la carretera que va de Cervià de les Garrigues cap a l’Albagés, a uns 3 km surt una pista a mà dreta que duu en pocs metres fins a l’església i les restes del castell JBM Història Una de les primeres notícies de l’indret…
Santa Margarida de Molars (el Voló)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 57” N - Long 2° 51’ 19,2” E Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou” A 1 km aproximadament, cal…
Botxí
El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen i en van…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina