Resultats de la cerca
Es mostren 2763 resultats
corregiment de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721
factor limitant
Ecologia
Factor ambiental, la manca de disponibilitat del qual limita el desenvolupament d’un organisme o d’una població.
En condicins òptimes, els organismes tenen tendència a créixer i a reproduir-se a una velocitat ideal dita fisiològica L’absència d’un factor vital alenteix aquest creixement dels organismes, o fins l’anulla, com certs aminoàcids en els cultius de microorganismes Eventualment es consideren també factors limitants aquells que limiten el creixement en ésser presents al medi excedint els nivells de tolerància de determinats organismes o poblacions, com els òxids sulfurosos en relació amb els líquens
les Pies Fundacions
Sector del Baix Segura i del Baix Vinalopó entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732
coloured
Etnologia
Denominació aplicada als individus fruit del mestissatge entre diferents grups racials sud-africans (blancs, esclaus asiàtis i de Madagascar, indígenes, khois i sans i, en menor proporció, bantúids).
Durant els anys que l’ apartheid fou vigent 1948-91 constituí un grup oficialment segregat de les poblacions blanca i negra, amb un estatut intermedi De radicació preferentment urbana Ciutat del Cap i Port Elizabeth, estan molt europeïtzats i, com a resultat dels anys de segregació, han desenvolupat un cert grau d’identitat i de cohesió malgrat l’heterogeneïtat del seu origen Parlen anglès i afrikaans i són cristians Formen prop del 9% de la població sud-africana
Pasqual Cucala
Història
Militar
Guerriller carlí.
Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili
Heinrich Himmler
Història
Política
Polític alemany.
Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat
La Bandera Negra
Organització secreta d’acció directa nascuda a Barcelona al principi del 1925, dependent del partit Estat Català, dirigit des de l’exili per Francesc Macià i Daniel Cardona.
El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló
Cabra salvatge
La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…
Titella
La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat…
sincronia ecològica
Ecologia
Coincidència en el temps de variacions poblacionals, de cicle biològic o migratòries en diferents espècies.
És fonamental per a l’estabilitat dels ecosistemes i de les xarxes tròfiques Un exemple en són les variacions que el clima provoca a diverses espècies i que fa que les seves poblacions quedin afectades al mateix temps Aquest efecte és conegut com a efecte Morán i ha esdevingut objecte d’estudi amb relació al canvi climàtic global Com que les espècies presenten diferents sensibilitats al canvi climàtic, aquest genera una asincronia ecològica que té conseqüències greus en els ecosistemes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina