Resultats de la cerca
Es mostren 503 resultats
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…
Carles VII
Història
Emperador romanogermànic (1742-45).
Fill de l’elector de Baviera Maximilià Manuel, i casat amb Maria Amèlia, filla de Josep I d’Àustria Elector de Baviera des del 1726 amb el nom de Carles Albert Malgrat haver jurat la Pragmàtica Sanció del 1713, feu valer els seus drets a la successió austríaca, a la mort de Carles VI 1740, contra Maria Teresa Sense cap personalitat política, fou joguina de les ambicions de Frederic de Prússia, aliat seu Mentre aquest prenia Silèsia, Carles VII envaí l’Alta Àustria i Bohèmia i es proclamà arxiduc d’Àustria i emperador d’Alemanya 1742 Maria Teresa, ajudada pels hongaresos, recuperà…
Dortmund
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora dreta del Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat imperial de…
Meissen
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la vora de l’Elba.
Fundada el 929 per Enric I, esdevingué la capital d’una poderosa marca, i passà a Prússia el 1745 La catedral, gòtica s XIII, conté les tombes dels reis saxons El castell d’Albrechtsburg, de la darreria del s XV, esdevingué seu de la manufactura de porcellana de Meissen Fundada el 1710 per JFBöttger, descobridor a Europa de la fórmula de la porcellana dura xinesa, fou la primera manufactura europea d’aquest tipus de porcellana La primera producció s’inspirà en temes xinesos, però aviat adoptà l’estil rococó, i fabricà especialment bibelots vestits a la moda de l’època El millor…
banda turca
Música
Grup d’instruments de percussió emprats en les bandes militars turques.
Aquests instruments de percussió eren el cimbaler, la timbala, el gran tambor, els platerets i el triangle, i formaven part de les bandes militars turques juntament amb alguns instruments de vent, com la xeremia i el pifre A Europa, durant el segle XVIII es despertà el gust per tot el que era exòtic, particularment per la cultura turca Sembla que ja durant el primer terç del segle Polònia tenia la seva pròpia banda turca amb músics turcs Més tard, aquests conjunts s’estengueren a Rússia, Àustria, la Gran Bretanya i Prússia La música militar turca, anomenada també música dels…
Dzialyń’ski
Llinatge comtal polonès.
Els seus membres més destacats foren Ignasi Dzialyń'ski 1754 — 1797, que prengué part en les lluites de Tadensz Kościuszko i fou líder de la insurrecció del 1794 Adam Tit Dzialyń'ski 1795 — 1861, gran patriota polonès, participà en la revolta del 1830 l’any 1850 fou l’únic diputat polonès a la cambra dels estats fundà la societat d’amics de les ciències i publicà Collecció de lleis lituanes del 1380 al 1529, Història del rei Miquel , etc el 1859 fou elegit diputat del parlament alemany i Joan Dzialyń'ski 1832 — 1880, fill de l’anterior, que fou el darrer membre de la família l’any 1862 fou…
principat d’Orange
Història
Títol i territori que tenia com a cap la ciutat d’Aurenja
.
Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se…
Albert Villaró i Boix

Albert Villaró i Boix (2014)
© Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012, Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla,…
,
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la Baixa Lusàcia,…
Renània
Història
Regió històrica que comprèn les terres solcades pel curs mitjà del Rin.
Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars Palatinat, Kleve,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina