Resultats de la cerca
Es mostren 2172 resultats
Begís

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar…
Sant Esteve de Llitera
Art romànic
La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme,…
Castell d’Oms
Art romànic
Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva esposa Anna neta del comte Berà de Barcelona i Rasés posseïen béns a Oms “in villa Ulmis” , propietats que foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899 Al segle X, Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles i avis del primer vescomte de Castellnou hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941 als seus set fills El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, donà a l’església de Sant Miquel de Besalú, novament promoguda a…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de…
Santa Maria del castell d’Eus
Art romànic
El poble d’Eus es troba en un turó granític 387 m, damunt la plana de l’esquerra de la Tet, a 1 km del riu El lloc d’Eus pertanyia, al segle IX, al comte Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja es consigna com a possessió dels comtes de Cerdanya al segle X Aquests hi bastiren una fortalesa de gran importància estratègica per la seva proximitat al camí que vorejava la Tet de fet, no es disposa d’una primera referència a aquest castell fins l’any 1094, en el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, el qual feia deixa al seu fill i successor, Guillem Jordà, del castrum de Ylice , entre…
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre els…
Sant Sepulcre de la Seu d’Urgell
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé aquestes dues…
Sant Just de Corbós (Sornian)
Situació El mas Corbós, que té Integrada l’església de Sant Just, visible a la dreta de la fotografia, en segon terme ECSA - A Roura Aquesta església, molt malmesa, és integrada a les construccions del mas Corbós, a poca distància dels vestigis del castell de Corbós Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′55″ N - Long 2° 24′40″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent PP Història No es tenen referències documentals sobre aquesta església, si bé el lloc de Corbós és conegut des del 1011 L’església fou la capella de la preceptoria templera de Corbós, de la…
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Història
Comte de Pallars-Ribagorça (872-~920), potser fill del comte LlopI de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…
Sant Miquel de la Cirera (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar, des del poble d’Albanyà,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina